Una mica més tranquil després de rebre la primera dosi de la vacuna contra la covid, Jordi Cussà (Berga, 1960) viu gairebé refugiat al seu pis de la capital berguedana, un petit àtic amb vistes i un terrat molt agraït. Combinant el talent i les ganes d'escriure amb la prudència a què l'obliga una afecció respiratòria, no para de treballar tant en els projectes propis com en les traduccions. Fa unes setmanes va publicar la novel·la El primer emperador i la reina Lluna (Comanegra).
La pandèmia, sobretot durant aquells primers mesos d'estupefacció general, el va afectar per treballar?
Tot i que he hagut de passar un parell de cops per l'hospital, he anat fent. Durant aquest temps vaig traduir els Contes foscos de Poe que va publicar Comanegra,
també Algú va volar per damunt del niu del cucut, que va treure Kalandraka, d'un autor, en Ken Kesey, que no tenia controlat. Però és de les novel·les que he traduït que més m'han entusiasmat. Jo coneixia la pel·lícula, però no sabia que partia d'una novel·la. També he traduït Les fúries invisibles del cor, del John Boyne, que sortirà d'aquí a uns dies. Vaig estar uns mesos de baixa, però per la resta he pogut treballar normal.
El confinament va ser un període emocionalment complicat. Ja es podia concentrar?
Jo abans podia estar cinc hores traduint i dues o tres més escrivint les meves coses, i ara amb quatre o cinc ja em quedo sense forces, però no per l'efecte de la pandèmia sinó pel tema respiratori que pateixo. Quan arriba el vespre, la veritat és que ja no m'aguanto i vaig a dormir més d'hora que abans.
I en el terreny personal, com va assumir tot aquell terrabastall que ens va afectar?
A l'inici, la pandèmia m'angoixava, però d'una manera una mica relativa perquè pensava que duraria dos o tres mesos. El confinament, en canvi, no em va causar ni por ni angoixa, sinó que em va frapar. Sortia al terrat, i l'únic que sentia eren els ocells, hi havia un silenci de sepulcre. Però personalment, no tenia por perquè em quedava a casa. I, ja et dic, la sensació era que tot allò duraria poc.
Però es va anar allargant.
De fet, més recentment he tingut més por que a l'inici perquè cada dia que passava sense que em posessin la vacuna, era un dia més per agafar el virus.
Vostè sortia poc, explica.
Sí, però vulguis que no, a vegades et ve a veure algú, hi ha la noia que ve a netejar, i jo també he hagut de sortir, a la tardor vaig estar dos cops ingressat, després he hagut de fer algunes visites a l'hospital... I algun dia també he anat a fer un dinar. El risc sempre hi és.
Ha tingut la temptació d'escriure una novel·la sobre la pandèmia i tot el que estem vivint?
M'ho vaig arribar a mig plantejar, però no m'hi vaig decidir. De fet, ara estic sec, una mica bloquejat. Miro coses que tinc escrites de fa temps, a veure si trobo algun fil per tirar, però no tinc ganes ni forces per començar res nou.
El tema dona joc.
Sí, i tant, però jo, si no trobo el to, i els personatges no em diuen coses, no vaig enlloc. Ara bé, no ho descarto gens, potser més endavant sí que em vindrà de gust escriure sobre tot això.
Algú o altre segur que ho farà.
I tant, donarà molt joc, ja ho veuràs el Sant Jordi de l'any vinent. A mi, però, no m'entusiasma escriure sobre fets que són tan recents, m'agrada agafar una mica més de perspectiva.
La pandèmia és un argument narratiu molt poderós pel trasbals que causa, però també té molta intensitat humana.
Emocionalment, el fet té una força al·lucinant. Em recorda algunes novel·les d'en Saramago, que descrivia tota una societat com si fos un personatge coral. I això dona a les seves obres un gran sentit d'universalitat. Per exemple, l'Assaig sobre la ceguesa. Tot això anirà sortint, i fixa't que ja hi ha músics que han fets discos o cançons dedicats a la pandèmia. Als Stay Homas no els coneixia ningú i ara són famosos.
D'uns anys ençà, cada cop teníem més pel·lícules sobre zombis i apocalipsis. No li sembla que ja s'intuïa que alguna de grossa havia de passar?
No sé segur si té alguna cosa a veure o no amb el canvi climàtic, aquesta eclosió de virus. Però si és així, nosaltres tenim, o tindran els que venen al darrere, un problema molt gran.
En què treballa ara?
No sé si aquest any o el següent, però trauré Les muses, amb Comanegra, el final de la trilogia de La serp i El Ciclop. I també ha de sortir, a la tardor, la novel·la gràfica sobre Cavalls salvatge que faig amb el Kap per a Pagès.
