'Nomadland' ha creuat una última frontera. Aquest diumenge a Los Angeles, en la cerimònia més atípica dels Oscars després d'un any marcat globalment per la pandèmia, el treball de Chloé Zhao ha estat coronat per l'Acadèmia de Hollywood com la millor pel·lícula de l'any. Aquest viatge pel revers de l'anomenat 'somni americà', per uns Estats Units on la vida en una furgoneta s'ha fet per a molts una opció vital però per altres, incloent la gent gran, un imperatiu forçat per la crisi, ha fet alçar, també amb l'estatueta, la realitzadora nascuda a la Xina, la segona dona a les 93 edicions dels premis que ho aconsegueix després de Kathryn Bigelow, i a la seva protagonista, Frances McDormand.

El triomf d'aquesta última i d'Anthony Hopkins per la seva brillant treball a 'El padre', pel·lícula que ha dut Florian Zeller i Christopher Hampton a l'Oscar en la categoria de guió adaptat, han estat una sorpresa relativa. I ho ha estat perquè són guardons indiscutibles per l'impecable i brillant treball dels dos intèrprets, però han trencat les apostes dels que pensaven que, en un any amb una fita de nou nominats de color entre els 20 d'interpretació, hi podria haver un ple per actors no blancs, especialment amb la possibilitat de donar-li un premi pòstum a Chadwick Boseman.

Diversitat

No s'ha produït aquest ple però a l'Acadèmia no se'l pot acusar tampoc de manca de reconeixement a la diversitat. Com a intèrpret de repartiment, com s'anticipava, ha guanyat Daniel Kaluuya per la seva interpretació del pantera negra assassinat per la policia i l'FBI Fred Hampton a 'Judes and the black Messiah', pel·lícula per la qual també ha estat premiada la cançó 'Fight for you '. I ha guanyat com s'esperava també com a actriu de repartiment Youn Yuh-Jung, l'àvia en la història semiautobiogràfica d'immigrants als EUA de Lee Isaac Chung 'Minari'.

La veterana de cinema sud-coreà s'ha convertit en la segona actriu asiàtica premiada en interpretació, ha fet un discurs deliciós, flirtejant amb Brad Pitt, que presentava el guardó, i reconeixent la injustícia dels premis. "Simplement he tingut més sort" ha dit Youn posant en valor el treball de les altres nominades en la seva categoria i, en particular, de Glenn Close, que ha igualat a Peter O'Toole en el rècord de nominacions actorals sense victòria (en porta vuit). Close ha demostrat també tenir bon perdre i ha deixat unes hores després un dels moments més divertits de l'estranya i llarga gala, fent "twerking" al ritme de Da Butt, una de les cançons de School Daze, de Spike Lee .

Els Oscars, que en atorgar el premi al guió adaptat a Emerald Fennell per 'Una jove prometedora' han entregat per segona vegada en la seva història una estatueta de guió a una dona que el firma en solitari, han estat també generosos en el repartiment dels seus premis. 'Mank', que arribava com a màxima nominada aspirant a 10 estatuetes, se n'ha dut finalment dues, per la fotografia i pel disseny de producció. 'Sound of metall' se n'ha emportat també dues d'estatuetes, pel so i pel muntatge. 'Soul', l'última obra mestra de Pixar, ha conquistat tant el de millor pel·lícula animada com el de banda sonora. I dos premis han anat a parar a 'La madre del blues', el de vestuari i el de maquillatge i perruqueria, que té accent espanyol: el del càntabre Sergio López-Rivera, que es va encarregar d'ajudar amb el seu maquillatge a transformar Viola Davis en Ma Rainey.

Hi ha hagut també premi per 'Otra ronda', en categoria internacional i en recollir-lo Thomas Vinterberg ha tingut un emocionat record per a la seva filla Anada, que va morir en un accident de trànsit quan començava el rodatge. En categoria documental ha guanyat 'Lo que el pulpo me enseñó', un dels set guardons de Netflix, que arribava amb 36 nominacions i ha estat l'estudi més guardonat però segueix esperant per al premi gros.