Manuel Jovés i Torras va néixer a Manresa el dia 7 de març de 1886, fill de Juan Jovés Prat, pagès, i Carmen Torras Monlloch. Fou pianista, violinista i compositor format musicalment a l'Escolania de Montserrat, amb el mestre de capella P. Juan Bautista Guzmán. A la mort d'Estanislau Casas, fundador de l'Orfeó Manresà (1905), Jovés va oferir-se per cooperar en l'ensenyament musical de l'Orfeó, que ja freqüentava i, a l'any següent, fou nomenat director (28-01-1906). El seu primer concert va ser al col·legi de Sant Ignasi, amb motiu d'una festa benèfica a favor de la construcció de l'església del Poble Nou (13-05-1906). Sempre començava els concerts amb el Cant de l'Orfeó, himne dedicat a l'Orfeó Manresà pel seu fundador Estanislau Casas, i seguia amb obres d'autors catalans i europeus, a més de música religiosa. De la quantitat d'obres que va incorporar al repertori, cal remarcar per la seva dificultat Divendres Sant, d'Antoni Nicolau, estrenada en el concert de la Festa Major de 1907, i completaven el programa obres de Mas i Serracant, Anselm Clavé, Joan B. Lambert, Joan Llongueras, Pere Bosch, Carme Karr, la Marxa nupcial de Lohengrin, de Wagner, i el Brindis, de Mozart.

Per desavinences amb el Consell Directiu de l'orfeó, va dimitir el dia 5 d'agost de 1908. Malgrat el poc temps que fou director -uns dos anys i mig-, el pas de Manuel Jovés per l'Orfeó Manresà deixà una bona empremta en el repertori. La seva activitat compositiva a Manresa va ser intensa: Salve Regina, a sis veus, dedicada a la Verge de Montserrat i estrenada en el cambril del santuari, amb motiu de la visita que feu l'Orfeó Manresà (25-05-1907). Per a la Capella Sant Jordi (formació reduïda de cantaires de l'orfeó), va escriure: Ave Maris Stella, a duo de tiples i cor, i Tota pulcra es Maria a solo de tenor i cor, ambdues amb acompanyament d'harmònium, violi i contrabaix; i també va compondre Oh Pàtria, una cançó a sis veus, dedicada al orfeonistes manresans, amb lletra de Francesc Matheu, estrenada el 21 de juliol del 1906. A més de sardanes per a piano: Lo primer amor, Toch d'alba, El cant de l'amor (lletra de Josep M. Marcet), i Digui-li que vingui, (lletra de Juan de la Cruz Ferrer); va fer recerca de cançons: La filla del Pelegrí i La filla del rei, cantades per Joan Ribas (publicades en el Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, 1908). Cal esmentar que col·laborava musicalment amb el Cor La Unió d'El Pont de Vilomara, que dirigia Josep Serra Sallent, acompanyant-los al piano en alguns concerts, i escrivint diverses composicions, entre elles Caramelles, a tres veus d'home amb orquestra (1907-1908).

També tocava el piano en el cinematògraf Principal, conjuntament amb Pere Bosch. El Diario de Avisos, que feia les crítiques, deia: «Los distinguidos y apreciables artistas manresanos ofrecieron un concierto brillantísimo por el número y calidad de las composiciones interpretadas» (08-05-1908). A partir de 1909, continuà la seva vida musical a Buenos Aires (Argentina), on va ser un excel·lent compositor de ballables, especialment tangos, de gran èxit, fins a la seva mort el 1927. Aquest mateix any 1927, Narcís Matrus, cantaire i cronista de l'Orfeó Manresà, va publicar una síntesi biogràfica d'aquest nostre músic, en El Pla de Bages (10-11-1927), en la commemoració de les Noces d'Argent de l'orfeó.