«Tocar el piano em desfoga. Només em concentro a seguir el ritme i me n'oblido de la resta», explica Teo Gallego, de 14 anys. Al seu costat, Bruna Basas, de 12 anys, afegeix: «En el meu cas, interpretar cançons amb la viola també em relaxa. De cop i volta, tots els problemes em fugen del cap». Després d'escoltar als seus companys, Lleïr Vila, de 16 anys, assegura que descriure les emocions que es desperten quan fa sonar la trompeta és molt difícil, «s'ha de viure per poder-ho sentir».

Els tres músics són alumnes del grau professional del Conservatori de Música de Manresa i, el passat 18 d'abril, van tenir l'oportunitat de participar en la darrera edició del concert de Joves Talents del Conservatori, a la sala petita del teatre Kursaal. Una cita en què una quinzena d'estudiants van interpretar un reguitzell de melodies clàssiques (vegeu desglossat). Els tres estudiants van superar el repte amb èxit. De fet, asseguren que estudiar música els ha permès guanyar confiança en ells mateixos.

«El primer dia que poses al peu en un escenari és complicat», afirma Vila. La por a fallar, a perdre el ritme o quedar-se en blanc envaeixen els músics. «Amb el pas del temps, però, t'acostumes i aprens a actuar al davant del públic», destaca. Al seu torn, Gallego comenta que té diversos trucs per mantenir els nervis a ratlla. «Els professors de música em recomanen que respiri fondo, que pensi en el ritme, que m'oblidi de la resta... I, aleshores, tot flueix», remarca. En aquest sentit, la directora del Conservatori, Carme Botifoll, subratlla que afrontar el pànic escènic és clau pel seu aprenentatge. «Iniciatives com el concert de Joves Talents són una oportunitat per perdre la por i posar en valor el seu talent» posa de relleu.

Música des de la infància

«Encara no caminava, però ja tenia ganes de ballar. Quan sonava alguna cançó, movia els braços i les cames. A casa, de seguida van veure que m'agradava la música», recorda Basas. En el cas dels altres dos alumnes, la seva passió també va sorgir d'una forma molt natural. «Al costat del meu pare, aficionat a la guitarra, vaig aprendre a tocar quatre acords», apunta Gallego. Fruit del seu interès, als vuit anys, ja estudiava llenguatge musical. Vila va iniciar la seva formació encara més petit, amb només quatre anys. «En el meu cas, també ho vaig mamar a casa, perquè el meu oncle és músic», explica.

La tria de l' instrument va ser un moment important per als joves músics. En algun cas, es va produir un enamorament a primera vista, en d'altres casos, l'amor va agafar força amb el pas del temps. Quan Gallego va bufar les nou espelmes, es va trobar un piano embolicat amb paper de regal. Des d'aleshores, no se n'ha separat. L'amor de Basas envers la viola va començar més tard, ja que prèviament ella tenia el desig de tocar la flauta travessera. «Però, quan vaig descobrir la viola, em va fascinar», manifesta. El so de la trompeta de seguida va cridar l'atenció de Vila, que destaca que és un instrument molt versàtil que conjuga molt bé amb un piano.

De cara al futur, algun d'ells té clar que vol dedicar-se professionalment a la música, mentre que d'altres encara pensen que tenen temps de rumiar cap a on es volen encaminar. «Per a mi, la música no només és un passatemps, és una passió a la que m'agradaria dedicar-me. El meu somni és convertir-me en pianista professional», afirma Gallego. Al seu costat, Basas comenta que «la música està entre les meves opcions, però també somio en ser científica...». «La música vol molta dedicació i, per tant, és una decisió que s'ha de prendre a consciència. Encara no sé si m'hi vull dedicar professionalment, però el que tinc clar és que no vull renunciar a les sensacions que tinc tocant la trompeta», confessa Vila.

Tots tres consideren que els estudis musicals els han permès ampliar la seva formació. «La música clàssica, la romàntica o el jazz són estils que he après a apreciar durant les classes de música. Aquestes m'han obert un univers de melodies i autors per explorar», comenta Vila. Els seus companys assenteixen i afirmen que, a través de la música, es poden travessar fronteres i viatjar en altres èpoques. «Els que no estudien música no saben l'univers es perden», conclouen.