29 de abril de 2021
29.04.2021
Regió7

Una manresana guanya el concurs literari dels Casals Catalans d'Europa

Enginyera industrial, Meritxell Genescà Francitorra, que fa dos anys i mig que viu a Zuric, s'endú el premi de narrativa amb el conte de terror «La dona que tant de bo descansi en pau»

28.04.2021 | 22:50

El primer llibre de terror que va llegir va ser Dràcula de Bram Stroker, un clàssic de la literatura gòtica publicat el 1897 i un gènere, explica la manresana Meritxell Genescà Francitorra (1979), que l'atrau «especialment». I això es nota en la narració La dona que tant de bo descansi en pau, el conte amb què Genescà, resident a Zuric, ha guanyat en la categoria de narrativa del concurs literari que impulsen els Casals Catalans d'Europa amb el suport de la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC). En la categoria de relat curt, el premi se'l va endur la barcelonina Jennifer Fernández.

Enginyera industrial, Meritxell Genescà ha viscut, des del 2012, a Noruega, Suïssa, Estats Units i, de nou, des de fa dos anys i mig, al país alpí, a Rüschlikon, a tocar de Zuric. Un correu del Casal Català d'aquesta població avisant-la del concurs va fer que s'hi presentés. Tenia un conte al calaix, escrit «esgarrapant hores» (és mare de dues nenes de 5 i 3 anys), configurant-lo «en el cap» a les nits; un segon correu la va avisar que havien escollit el seu relat com a guanyador per participar en el concurs general amb les obres triades pels tretze casals restants de Brussel·les, Galícia, Lausana, Lisboa, Londres, Luxemburg, Madrid, Nantes, París, Saragossa, Sevilla, Stuttgart i Tolosa de Llenguadoc. I el 16 d'abril (online) li van comunicar el veredicte d'un certamen que ha tingut com a jurat Sebastià Alzamora (Reis del món), Gemma Pascual (Viure perillosament) i Laia Fàbregas (No escriuré la teva història). El reconeixement i el premi (un curs gratuït a un dels tallers d'escriptura ofert per Laboratori de Lletres) esperonen però el que realment «fa il·lusió», assegura, «és que es pugui llegir». No és fàcil desgranar l'argument de La dona que tant de bo descansi en pau sense que «perdi la gràcia». Però, ras i curt, el conte explica «un enterrament». Pel cap de Genescà desfilen noms com Edgar Allan Poe. Pel gust pel macabre i l'escabrós. Aquell terror latent sense «sang i fetge». Aquell sabor dels relats que «explicaries a la vora del foc», apunta.

L'interès per l'escriptura de Genescà prové dels anys d'institut (que va cursar al Paidos) quan la seva mestra de literatura la va encoratjar a participar en els premis de literatura juvenil d'Òmnium. Ara mateix, diu, ni llegeix ni escriu tant com voldria. Però els reconeixements són un estímul per esmolar la imaginació: «tinc idees i continuaré escrivint». Cansats també a Suïssa d'una pandèmia que han patit amb un confinament més «relaxat» que a Catalunya, Genescà viu una pausa abans de tornar-se a reincorporar al mercat laboral. Les ciències no estan renyides amb les lletres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.