n Diu Bruno Oro que hi ha teatres, com el Kursaal de Manresa, on els actors estan a gust: «Saps que el públic vol veure teatre i això fins i tot et fa actuar millor». Amb Cobertura, ell i Clara Segura ho demostraran amb una marató de quatre funcions, dissabte i diumenge, amb totes les entrades exhaurides. L'obra, que tornava a unir a escena a dos vells amics que es van conèixer l'any 2000 amb El alcalde de Zalamea, hauria d'haver-se representat a Manresa l'abril de 2020. La pandèmia, malgrat l'angoixa inicial, apuntava ahir Oro, i els sis mesos que van passar sense escenari, els ha estat relativament benigna i Cobertura ha pogut fer 150 funcions, entre la temporada a Barcelona i la gira. I així fins al 30 de maig. «Ha estat un miracle en un any de pandèmia», assegurava l'artista.

Segura i Oro, la parella de Vinagre -la sèrie de TV3 més vista a les xarxes- són un tàndem perfecte. Davant i darrere l'escenari. Ell, amb l'escriptura de l'obra amb Alejo Levis i ella, en el seu debut en la direcció. Tots dos amb un muntatge hilarant que denota les ganes que tenien de tornar a fer comèdia junts. «Ens fan riure les mateixes coses. De fet, quan ens vam conèixer vam tenir un atac de riure», recorda. Una «complicitat» com la que poden tenir els «germans, que amb una mirada s'entenen. Hi ha molta química i això ho rep el públic». El polifacètic Oro -que treballa en la seva segona novel·la-, remarca, a més, «la gran actriu còmica que és la Clara, tot i que sigui més coneguda per la seva vessant dramàtica».

Tenim ganes de riure?. «Sí, més que mai. Ara el riure es paga doble». Per a l'actor, Cobertura funciona com a «teràpia i el públic surt de l'obra molt agraït». Una «catarsi» per a ells també. Sobretot quan va tornar a engegar la roda de representacions: «Ho vivíem amb molta emoció. Quan sonava la música de l'inici de l'obra jo tenia la pell de gallina». En el muntatge, ell és Guillermo Peñalvar, un director de cinema en declivi a qui homenatgen per la pel·lícula que, deu anys enrere, el va dur a la fama i li va fer guanyar un Oscar. Segura és Roxana, la seva parella, una actriu convertida ara una icona feminista a les xarxes socials. La projecció de la pel·lícula podria ajudar la seva malmesa relació. Però un imprevist tecnològic mundial, «equiparable a la pandèmia», diu Oro, ho podria fer trontollar.

Relaciones de parella, rols de poder, el paper de la tecnologia en les nostres vides... Tot, des la comèdia i a través de la transmutació de Segura i Oro en una quinzena de personatges cadascun. Alguns recuperats de Vinagre: «Es tractava de trobar l'equilibri», d'acoblar els nous personatges i els qui formen part de l'imaginari d'una generació que els ha conegut... a la xarxa. La pretensió?. «Criticar moltes de les coses que ens estan passant i riure'ns de nosaltres mateixos, d'una societat global, ferotge i accelerada».

Amb una gran pantalla en la posada en escena, el públic assisteix a la reestrena del film en un homenatge al cinema «artesanal». «Parla del nostre ofici a través del teatre, quan el cinema era molt més teatral que ara». Un elogi a la vida lenta, al cinema pausat (el títol de la pel·lícula de Peñalvar ja ho diu tot: Quiero nadar en tus ojos) en contraposició al canvi que ha provocat la tecnologia en la nostra manera de relacionar-nos: «parlem i ens escoltem menys. No se quins seran els efectes per a la generació que ja s'ha criat amb un mòbil a les mans. Espero que no tots siguin nocius», riu.