Finn Skarderud és un psiquiatre i filòsof noruec que va proposar la singular teoria que els éssers humans naixem amb un dèficit del 0,05% d'alcohol a la sang i necessitem superar aquest nivell per poder assolir un estat personal òptim. Els protagonistes d'Otra ronda (quatre professors d'institut que estan insatisfets amb les seves vides) se submergeixen en un experiment certament agosarat: beure alcohol regularment per poder confirmar (o no) aquesta hipòtesi. Una premissa provocadora (una apologia de la desmesura etílica?) i la identitat del seu realitzador poden generar fàcilment lectures molt esbiaixades. Thomas Vinterberg fou un dels impulsors fa poc més de dues dècades, juntament amb el polèmic Lars Von Trier, del moviment Dogma 95, que va sacsejar el panorama cultural. La seva Celebración, transgressora i magistral, representa una de les obres culminants d'aquesta moguda declaradament controvertida. Aquest passat, brillant i subversiu, ha perseguit sempre el realitzador danès, que ha desenvolupat posteriorment una trajectòria notable i oberta als gèneres més dispars (It's All About Love, Querida Wendy, Lejos del mundanal ruido€). El seu darrer treball no respira l'esperit salvatge dels seus famosos inicis i es desmarca així del pessimisme ferotge de La gran comilona (Ferreri, 1973), però no ens confonguem: Vinterberg segueix sent un cineasta esplèndid€, i allunyat dels patrons més còmodes. Otra ronda és una tragicomèdia vibrant i profunda que reivindica la passió de viure i l'amistat. I ho fa, sortosament, desmarcant-se de les fórmules més suades del bonrotllisme i del carpe diem que han invocat darrerament nombrosos productes escarransits. L'alcohol només és un MacGuffin, un pretext per impulsar una reflexió existencial que traspua dolor i esperança amb una sinceritat abassegadora en cadascun dels seus fotogrames.
