Els zombies han esdevingut les icones del cinema fantàstic que han tingut més feina en les últimes dues dècades. Els morts vivents han envaït repetidament les nostres pantalles, fins configurar un vertader subgènere, i han protagonitzat llargmetratges excel·lents (com el memorable Amanecer de los muertos). D'aquesta prolífica filmografia hi sobresurt també la magnífica Train to Busan, que va impactar (i captivar) fa un lustre els afeccionats de les emocions fortes. Aquesta producció coreana, brillant i abassegadora, suposava el feliç debut en el terreny de la ficció de Yeon Sang-yo, un mestre del cinema animat. Ara ens arriba el seu nou projecte, Península, que completa la trilogia apocalíptica iniciada amb el títol precedent (i amb la seva prequela, Seoul Station, de dibuixos animats). La seva darrera pel·lícula succeeix quatre anys després de l'epidèmia zombie plasmada a Train to Busan. El seu protagonista, Jung-seok, és un soldat que torna a Corea per poder trobar un camió carregat de diners. La seqüència inicial (impetuosa) és prometedora, però el vaixell s'enfonsa aviat perquè un desconegut Yeon Sang-yo es lliura a una epopeia sorollosa, mecànica i absolutament despersonalitzada, en què s'ha esvaït qualsevol dimensió veritablement terrorífica i humana. Península apareix com un refregit raquític (el guió és tan impossible com insensat) que agafa matusserament retalls de clàssics del fantàstic, com 1999: Rescate en Nueva York (John Carpenter) i la franquícia Mad Max (George Miller). I, a més, la cal·ligrafia visual, més pròpia d'un videojoc elemental, es ressent d'uns efectes digitals de segona divisió que grinyolen contínuament. Decepció total i una nova (i lamentable) mostra de com l'especulació més simple pot malmetre miserablement uns conceptes apassionants.
