Que el darrer republicà mort al camp de Mauthausen, el 6 de maig del1945, va ser un català ja ho va explicar Montserrat Roig el 1977 a l'imprescindible Els catalans als camps nazis on també s'apuntava que, malgrat que la versió oficial situava el decés d'aquest català en el marc d'una lluita heroica contra les SS, altres testimonis asseguraven que, en realitat, havia estat mort, per error, per un company de la CNT. El nom dels suposats responsables, al llibre de Roig, sortia amb una X.

Aquest últim mort a Mauthausen era català sí, però no barceloní, com es pensava el 1977, sinó bagenc. Un origen que ha quedat, fins ara, tan amagat com la seva veritable mort: el seu nom era Joan Bisbal Costa, nascut el 1917 a Marganell.

La família, fins al 1977, va pensar, tal com explicava la carta que van rebre el gener del 1946 del Comitè Internacional de la Creu Roja, que havien estat les SS qui havien mort el seu fill i germà. El llibre de Roig, però, ja publicava l'altra versió.

I van haver de passar vint-i-set anys més fins que les X del llibre de Roig es va desvelar. Era el 2004. En una entrevista feta pels historiadors Ramon Arnabat i la manresana Rosa Toran a Eusebi Pérez, veterà milicià cenetista i supervivent de Mauthausen resident a Veneçuela, aquest confirmava que el bagenc havia mort per la ràfega de metralladora del barceloní Jaume Badia (nascut a Tarragona el 1910), un antic agent de la Guàrdia d'Assalt republicana.

2021. Disset anys després, la història de Joan Bisbal es mantenia en la «penombra» fins que l'historiador Genís Frontera (Castellbell i el Vilar, 1981) ha tornat a posar fil a l'agulla per recuperar totes les peces d'aquest trencaclosques: que el darrer republicà que va morir a Mauthausen era bagenc, activista de la Joventut Socialista Unificada, i que va morir per error a causa dels trets d'un altre republicà, Jaume Badia, alineat amb el grup de llibertaris de la CNT. Una «víctima» del caos del moment i de l'«acció arbitrària d'un grup que va actuar al marge del Comitè Internacional de Presos» de Mauthausen.

Un dia com avui, fa 76 anys

La mort de Joan Bisbal va ser el 6 de maig del 1945, avui fa exactament 76 anys. La coneixença de Frontera, membre de l'Associació Memòria i Història de Manresa, amb la família de Bisbal ha estat clau per tornar a l'actualitat els protagonistes. Interessat de sempre en la història, i seguint de prop la tasca de recuperació que està fent l'entitat a través de la recerca del qui havia estat el seu professor d'història, Jordi Pons, sobre els supervivents manresans i bagencs als camps nazis, Frontera va tibar del fil i va relacionar el Joan Bisbal barceloní amb el jove marganellenc de cal Magí del Racó que havia mort a Mauthausen als 28 anys. Va començar a recopilar tot el que s'havia publicat o difós sobre Bisbal i l'alliberament de Mauthausen, inclòs el relat d'Eusebi Pérez amb els noms i cognoms dels malaurats botxins. I va visitar els parents més propers, nebots de Bisbal, que ja no viuen a Marganell. Joan Bisbal tenia quatre germanes i la família està emparentada amb qui va ser alcalde del poble, Ramon Bisbal.

Com explica Frontera, la família conservava la carta enviada per l'Agència Central de Presoners de Guerra de la Creu Roja, datada el 14 de desembre del 1945 i rebuda a Marganell el gener del 1946, informant-los de la mort de Joan Bisbal. Una missiva que rep la seva mare, Emília Costa Garriga, i les seves filles; el pare del Joan, el republicà Josep Bisbal Riera, és a la presó. La versió de la mort «heroica del germà i del fill» es manté, subratlla Frontera, fins al 1977, quan es publica el llibre de Roig. Però, com explica l'historiador, el pare i la mare de Joan Bisbal, que moren el 1972 i el 1975, respectivament, «no van saber mai la veritat del que li havia passat al seu fill».

2021: amb noms i cognoms

De fet, la resta de la família ha sabut fa escassament fa una setmana el nom de la persona que, en realitat, va matar per error el seu parent. El mateix Frontera els ho va comunicar després de la recerca feta i en trobar el testimoni recopilat per la manresana Toran i Arnabat, el 2004. I com ho van rebre? «Amb molt d'interès i emoció», explica. Ha estat la manera de tancar el cercle. I ho haurien pogut saber abans, un cop publicat el llibre de Roig, si Joan Pagès, membre de la direcció clandestina de la JSU a Mauthausen, no hagués mort: «Tenia la intenció d'anar-los a veure per explicar-los la veritat», remarca Frontera. No va poder ser. Ara, ja sí.