n Marc Buxaderas, veí d’Aguilar de Segarra de 22 anys, debutarà avui en el teatre professional. I ho farà a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), on estrenarà un camerino adaptat per a les persones que van en cadira de rodes. «Abans d’iniciar les funcions ja hem aconseguit moltes petites victòries», subratlla.

Tot i que Buxaderas ha omplert teatres amb els seus monòlegs, que la dramaturga Clàudia Cedó (Una gossa en un descampat, 2018; Les croquetes oblidades, 2021) el reclamés per formar part del repartiment de Mare de sucre, «no m’ho esperava, ni tant sols ho havia somiat. Però significa que la feina feta abans és bona, i per mi és un regal». De fet, no va tenir dubtes a l’hora d’unir-se al projecte, perquè «posa les persones amb discapacitat al centre, que és pel que sempre havia lluitat».

Mare de sucre, amb un repartiment inclusiu (que inclou també actors reconeguts com Ivan Benet, Maria Rodríguez i Teresa Urroz), posa a debat, «sense posicionar-se», si una noia amb discapacitat intel·lectual seria bona mare. El jove actor bagenc exposa que «quan una dona es queda embarassada, tothom diu que ho farà bé. Però si una noia amb discapacitat intel·lectual es vol quedar embarassada, l’entorn no li dona suport. Expliquem la lluita del personatge de la Cloe, que té una discapacitat del 65%, per aconseguir el seu dret i obtenir suport. Per mi seria molt bo que el públic surti amb ganes de debatre sobre el tema».

Clàudia Cedó és l’autora del text, però ha comptat amb l’aportació dels actors als assajos a l’hora d’escriure’l. «No volia que fos una empollada, sinó que ens sentíssim l’obra molt nostra i que, poc a poc, anéssim trobant el to del personatge. Hem participat molt del procés, que també té una ingent tasca de documentació, amb testimonis, experts sobre temes burocràtics de tuteles...».

Buxaderas afirma que formar part de Mare de sucre han estat dos anys (amb pandèmia entremig, que va obligar a fer assajos virtuals) «d’aprenentatge constant». Explica que amb aquesta producció d’Escenaris Especials (projecte que Clàudia Cedó crea el 2006 per implicar en el teatre a persones en risc d’exclusió social), tant ell com les altres actrius (Andrea Álvarez, Mercè Méndez i Judit Pardàs) «hem arribat al Nacional amb el text a punt i segurs de l’estrena i esperem que la gent no s’aixequi a aplaudir per compassió. Els diria que, si és així, que no s’aixequin. Perquè el que busca l’obra és trencar molts tabús, fins i tot els que jo tenia amb la discapacitat intel·lectual, perquè havia treballat més la discapacitat física». I la seva conclusió és que «la societat ha d’abaixar el ritme, perquè sinó no hi cabem tots».

Mare de sucre també li ha permès a Buxaderas explorar «el que podia donar jo en el món del teatre. L’experiència amb els monòlegs era amb una sabata i una espardenya, i un treball de memorització. Això és una altra manera de treballar, depens del context i del guió. Tot està mil·limetrat i s’agraeix molt, però també és dur. I, en afegir-s’hi els actors professionals, cap al gener-febrer, ha estat tot un mestratge. Crec que ha quedat una peça molt bona, perquè la gent la gaudeixi sense pensar que tenim una discapacitat».

Com a bon debutant, el primer dia d’assaig al TNC va quedar-se afònic «dels nervis. Veus aquella grandiositat, i dius: ‘no pot ser!’». Dimarts ja van fer el primer assaig amb públic «i ja va començar la recompensa amb els aplaudiments». Mare de sucre, programada dins del festival Simbiòtic, ja ha exhaurit les entrades abans de l’estrena. Està en cartell fins al 30 de maig, i hi ha tres dies amb funcions accessibles i un dia la funció serà relaxada. «Espero que hi hagi gira i puguem gaudir de l’obra durant molt de temps». Per a Buxaderas, seria «molt especial» poder fer l’obra al Kursaal de Manresa. El que sí que tindrà continuïtat és la seva relació amb Clàudia Cedó: «no vull fer volar coloms, però em consta que aquest no serà el nostre últim projecte. Ha estat un dels àngels que em cauen de tant en tant».

El monòleg«Posa un discapacitat a la teva vida»

Marc Buxaderas (Aguilar de Segarra, 1999) va néixer amb paràlisi cerebral tetraplègica espàstica. Lluita per aconseguir que la discapacitat es normalitzi. I ho fa des de la seva cadira de rodes i sense pèls a la llengua, amb un monòleg, Posa un discapacitat a la teva vida, programat fins i tot a la Fira Mediterrània, el 2016. El jove hi explica en clau d’humor diverses experiències: des d’un viatge que va fer a Londres fins a les classes de natació. Amb el bagatge teatral ja té una altra llibreta plena d’idees, a les quals pensa posar ordre aquest estiu, «quan pugui respirar una mica».