El festival Espurnes Barroques estrena aquest cap de setmana la seva quarta edició, que porta per lema Passió Barroca. Josep Barcons, director artístic de l’esdeveniment (que programa16 concerts fins al 13 de juny en una quinzena de municipis del Solsonès, el Bages, la Segarra i l’Anoia), assenyala que la programació desgrana diverses dimensions de la passió. Les Espurnes Barroques apunten a la passió religiosa amb Stabats Maters de Boccherini (diumenge, a Sant Llorenç de Morunys) i de Pergolesi (a Riner), rèquiems de Cererols (una producció pròpia al Miracle) i de Joan Marc (a Esparreguera), les set paraules de Crist de Schütz (demà, a Sant Martí Sesgueioles) i de Haydn (a Ivorra)... i també a la passió amorosa amb el concert inaugural (demà, a Guissona), la reivindicació de la cortesana Veronica Franco a càrrec d’Arianna Savall (a Estaràs), les ganes d’aprendre de La Canterina (a Súria). Sense oblidar les obres que tracten del furor de l’ànima en assolir el cos (a Pinós).

El manresà Lluís Coll i Trulls és l’ànima d’una d’aquestes produccions: Les set paraules... de Schütz, que ja té les entrades exhaurides per dissabte a Sant Martí Sesgueioles. Potser, per al gran públic, són més conegudes Les set paraules de Crist a la creu de Haydn, però Coll remarca que «quan algú coneix la música del segle XVII, coneix Schütz forçosament, perquè és un dels grans compositors, amb una obra molt especial. Sent alemany, va estudiar a Venècia, amb Gabrieli, i trasllada el que aprèn a Dresden. Té una manera de compondre que jo trobo deliciosa, accentua cada paraula amb una cura brutal, cada cop que un personatge diu una paraula la música és l’adequada i la justa. Quan diu: ‘pare, pare, perquè m’has abandonat’, sents la música que hi escau».

L’obra és de tant sols 20 minuts, però n’han fet una recreació dramatitzada en la qual cadascuna de les últimes frases de Jesús penjat a la Creu són dites primer en català, abans de ser cantades en alemany. «Això facilita molt les coses perquè el públic entri en context», apunta Coll. Per fer-ho possible compten amb vuit integrants de l’Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Santa Maria del Pi de Barcelona, on es va estrenar aquesta proposta, «amb un èxit rotund». Remarca que per gaudir-ne «no es requereix cap tipus d’ideologia, perquè és una experiència especial en un ambient d’intimitat i amb una música intensa, que dibuixa el patiment i l’experiència de donar-se als altres».

Coll, que a més dels instruments de vent que juguen en totes les obres de Schütz ha afegit a aquest muntatge violons, violes de gamba i violons, dirigeix una vintena de músics, de La Caravaggia (Òscar Titus Prats, percussió; Joaquim Guerra i Alfons Barreno, baixons; i Jordi Giménez, sacabatuxos) i del conjunt de música antiga de l’ESMUC.