L’empremta que deixa el prolífic Lluís Calderer a la vida cultural de Manresa és gran i per aquest motiu responsables i membres de les entitats a les quals va estar vinculat van recordar ahir el seu pòsit. A l’acte d’ahir, que va ser la primera part de l’homenatge que tindrà continuïtat avui, no només es va posar en valor el seu perfil vinculat a la cultura, sinó també la seva dimensió humana.
Mort fa set mesos arran de les complicacions derivades d’una infecció, Calderer hauria fet 77 anys avui fa just una setmana. «En algunes xerrades per introduir pel·lícules que presentava per al Cineclub fins i tot explicava el final, però perquè el seu interès no estava en l’emoció sinó en l’anàlisi de la pel·lícula, i ja t’estava portant en un segon o tercer visionat del film», explicava ahir David Torras, membre de la junta de Cineclub i codirector del llargmetratge Set raons per fugir. El cineasta bagenc va explicar que els cinèfils gaudien de les intervencions de Calderer, pel seu anàlisi profund de les obres cinematogràfiques que hi projectaven.
Torras també va explicar com l’entrada de Calderer a l’entitat, als anys 60, va significar una transformació de Cineclub. A part de ser una peça clau de l’associació d’amants del setè art, també va dedicar bona part de la seva vida a les lletres i a la docència, i va fundar la revista Faig i el grup escènic Art Viu. A part, era membre del col·lectiu Quaderns de Taller.
Representants d’aquests altres col·lectius també van recordar Calderer ahir en l’homenatge que va tenir lloc al migdia a l’auditori de l’Espai Plana de l’Om, organitzat per Òmnium Cultural, Cineclub, Independència i Progrés, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa. L’acte va omplir l’auditori i va ser retransmès en directe per YouTube. L’homenatge estava conduït per la presidenta d’Òmnuim Bages-Moianès, la periodista Anna Vilajosana.
Per desgranar la seva passió per les arts escèniques, a l’acte va intervenir l’actriu Mireia Cirera, que va recordar el tarannà de Calderer quan encapçalava l’entitat Faig Teatre. «Els assajos amb ell eren classes magistrals i estàvem embaldalits escoltant-lo. I llavors fèiem els muntatges amb aquest bagatge tan gran. Era perfeccionista i detallista», va afegir l’actriu en l’homenatge d’ahir. També hi va prendre part el periodista Quim Noguero, antic membre de la revista cultural Faig Arts. «El Lluís hi estava com a mestre. El paper fonamental era que havia conegut de forma directa la cultura de debò. Treballava aquí, però tractava la cultura en la seva vessant nacional i universal. També va defensar, enfront de Barcelona, democratitzar la cultura arreu del país», va destacar.
També hi va intervenir Josep Oliveras, d’Art Viu, geògraf, professor emèrit de la Universitat Rovira i Virgili, i company de joventut de Calderer. L’acte d’ahir va cloure amb la projecció del curtmetratge Lluís Calderer i el cinema.
L’acte posa en relleu l’obra poètica de Calderer
En l’homenatge d’ahir, que va omplir amb totes les mesures de seguretat l’auditori de la Plana de l’Om, no només es va dibuixar el seu perfil a través dels records dels que el van conèixer, sinó que també es va donar èmfasi a la seva obra poètica. L’acte va acollir la lectura de poemes del manresà, i que van llegir Ada Andrés, Teni Canal, Mireia Cirera, Pep Garcia-Pascual, Jaume Huch i Anna Selga. L’homenatge continua avui al migdia en el mateix espai amb una taula rodona que tractarà la implicació de l’escriptor en diverses entitats de la ciutat, tret que el va afermar com a un referent cultural.
