S i n’és de prima la línia que separa la civilitat de la bestialitat! Tantes guerres entre veïns que causen massacres i dolor infinit. Tants odis que supuren qui sap de quines cavernes de foscors inhòspites. Però no cal anar als extrems: per transitar entre l’amistat i l’enemistat només cal creuar un carrer, dir una mala paraula fora de context, anar a parar al lloc inadequat en el moment més inoportú. Ens ho ensenyen aquests dies a la Sala Versus Glòries els integrants de la Cia. La Simone amb la posada en escena de La grieta, entre animales salvajes, un text hereu d’una premiada web-sèrie que aprofundeix en les esquerdes que sovint es comencen a obrir entre els que es professen amor etern.

Què pot passar quan dos homes i una dona joves se’n van a passar un cap de setmana en una casa rural per desconnectar i gaudir de l’amistat? Que els ho diguin a la Lucía, el Tomàs i el Nico, que omplen el cotxe i se’n van al camp a aparcar un parell de dies la seva condició d’urbanites.

Gracia Morales i Juan Alberto Salvatierra van escriure un text carregat de provocacions, situacions que incomoden l’espectador, incapaç de deixar de preguntar-se què faria ell en tal o qual situació. Des del primer moment, l’estada dels tres amics a la casa rural goteja un estrany i persistent neguit que acaba formant un doll de violències inquietants. Ho suporta tot l’amistat o la condició humana tendeix a la destrucció? Els tres intèrprets es van submergint a mesura que el dia s’apaga en un degradat del gris al negre moral que converteix cada petit detall en una espurna.

La grieta ens posa davant d’un mirall que reflecteix desitjos inconfessats, rencors mal païts, rutines xafogoses. L’amistat és poderosa, però arriba un dia que cauen les barreres i, aleshores, tot és possible. I en l’espai d’una saleta d’estar, quan s’aflueixen les conviccions, no ho sembla però les esquerdes comencen a destruir l’edifici sencer.