Ho diu rient, però sense amagar que «estic nerviosíssima». Així, doncs, la trompetista i cantant avinyonenca Alba Careta aventura que «potser els puretes de la música barroca em tiren església avall» després del concert Barroque versus jazz de diumenge a l’església de Castelltallat, dins de la programació del festival Espurnes Barroques. Careta, que ha publicat dos discos amb composicions pròpies (Orígens, 2018, reconegut amb el premi per votació popular al millor disc de jazz als Enderrock; i Alades, 2019), és el primer cop que s’endinsa en la música barroca, a partir a la proposta del director artístic del festival, Josep Barcons, que li va demanar de «jazzificar-la»: «és un experiment gegant per a mi i m’he arriscat molt. Em fa molt respecte perquè és un estil de música que no controlo i l’he passat per un sedàs molt gros, molt a la meva manera, amb uns arranjaments com jo entenc la música i l’he transformat tant... però ho he fet des de l’estimació, i de buscar sempre transmetre emoció. Espero que agradi!». Potser, com diu Careta, l’acaben tirant església avall, però, d’entrada, l’expectació pel concert (que, com és habitual d’Espurnes Barroques, inclourà un tast gastronòmic) és alta: ja hi ha totes les entrades exhaurides.
Acompanyada per una formació de jazz tradicional (amb Lucas Delgado al piano, Giuseppe Campisi al contrabaix i Adrià Claramunt a la bateria), Careta ha agafat «obres importants del Barroc» per passar-les pel filtre del jazz «perquè es puguin reconèixer si les transformava molt». Primer va buscar peces menys conegudes, «però em sentia més a còmode amb obres reconegudes per connectar amb el públic barroc. També el Josep em va proposar incloure algunes obres d’altres concerts del festival [per exemple, l’Stabat mater de Pergolesi, que s’interpretarà demà a Vallferosa, també amb les entrades exhaurides] i ha quedat un repertori divertit i variat». La músic avinyonenca va escoltar les obres barroques pensant en «la gran paleta de colors del jazz, perquè era una excusa per no treballar sobre l’aire» i, així, va encaminar-se cap als Jazz Messengers, del bateria Art Blakey, per versionar Antonio Vivaldi; o cap a Ella a Fitzgerald per cantar una ària de Händel. Les Second Line de les desfilades de Nova Orleans marquen el ritme del madrigal Zefiro torna, del revolucionari Monteverdi, mentre que Bulería, de Paco de Lucía, trastoca l’Ay amor loco, de Briceño. I així Careta, que encadena projectes ara que «ha despertat tot», versionarà fins a nou peces, acompanyada «per músics de confiança», dins d’una església, un marc on ho ha tocat «amb una formació de jazz».
Tallers amb usuaris d'Ampans
En el marc de l’activitat social i educativa del festival Espurnes Barroques, Alba Careta ha fet dos tallers amb usuaris d’Ampans: «Hem passat una estona junts cantant, ballant, mirant-nos i ha estat molt bé». Ahir, el Garden d’Ampans va acollir, amb les entrades exhaurides des de feia dies, un assaig general del concert de diumenge, que també va incloure la participació dels talleristes.
