Puig-reig estrena, en el marc de la festa major, un espectacle musical amb ADN 100% local: Arrelats a Puig-reig retrata l’essència del poble i és a càrrec de la quarantena de cantaires de la Polifònica i d’una orquestra d’una quinzena de músics, en gran part locals. El professor Quim Puig signa el llibret, l’actriu Maria Casellas s’ocupa de la direcció escènica i Sergi Cuenca ha compost la música i s’encarrega de la direcció musical. Tots són del poble. Aquest cap de setmana se’n faran dues funcions al pavelló (dissabte i diumenge, a les 19 h), per a unes 600 persones cadascuna. Cuenca, a qui l’aturada d’El Rey León a Madrid (la previsió és reprendre les funcions al setembre) li ha permès ser més present als assajos, subratlla que «hi ha molta expectació: només queden 100 entrades per vendre entre els dos dies i es preveu un ple absolut. És una història nova, feta per la coral, i venim d’un any d’estar tots tancats. Tot suma com a reclam!». En acabat, el seu proper projecte són els arranjaments per a Golfus de Roma, que protagonitzarà Carlos Latre al festival de Mèrida.

M’agradaria que m’ho expliqués amb les seves paraules: què és Arrelats?

És un espectacle musical que explica amb històries de ficció la història de Puig-reig: els fets, els personatges o les festes més importants, des dels templers a la Corrida, passant per les fàbriques o la festa major. I té un format diferent de l’habitual perquè la protagonista és la coral. En teatre musical i també en l’òpera, normalment el cor potencia la història, però no la fa avançar i, en aquest cas, és el protagonista. Per això té una estructura diferent a la d’un espectacle musical convencional.

Què hi ha aportat vostè musicalment?

L’espectacle consta de cinc escenes dividides en dues parts. No són cançons seguides, sinó cinc històries i les anem intercalant. Vam creure que, ja que buscàvem un format diferent, també calia canviar l’estructura, per fer protagonista la Polifònica. La música està al servei de la història, i hi dono el meu punt de vista a nivell estilístic, però adaptant-me a la zona de confort de la coral, que és molt eclèctica, perquè ho fa bé amb tots els estils, des del barroc fins al rock. I també és important dir que, amb aquesta estructura, es fa necessària la figura del narrador. Un paper que vam creure que havia de fer Joan Crosas, perquè ens podia aportar molt.

Quan i com es va gestar aquest espectacle musical?

El primer cop que en vam parlar va ser el 2018, amb en Jesús Subirats, el regidor de Cultura, amb qui som amics pràcticament de tota la vida. Em va qüestionar com podia ser que Puig-reig, un poble d’on han sorgit músics destacats, que té la coral, una intensa activitat musical, no tenia un espectacle propi. Jo vaig trobar la idea fantàstica, i també vaig trobar que era una oportunitat per fer alguna cosa pel poble, després de molts anys treballant fora, i amb la coral, amb la qual vaig estar deu anys. Vam començar a desenvolupar la idea i vam creure que en Quim, que coneix la història de Puig-reig i té molta experiència en escriure cantates, era ideal per fer el llibret. A més, també ha estat a la coral, on vam coincidir els dos. I també hi havia cantat la Maria Casellas, i això fa que el projecte agafi una altra envergadura, amb una implicació emocional molt gran per part de tots.

Ha estat un projecte complicat de dur a terme?

Ha estat un procés llarg, i hem cancel·lat l’estrena dos cops. Primer havíem d’estrenar per Sant Martí del 2019, però just havia de fer una òpera al Liceu i no podia agafar-me més temps i ho vam aplaçar un any... i llavors, quan ja teníem el projecte acabat, va venir la pandèmia. Però un projecte així requereix temps, de creació, d’implicació de molta gent... No hagués estat normal estrenar el 2019, perquè tot era molt just i hagués estat un espectacle més petit. Hem pogut incorporar la Maria, que ha suggerit canvis, hem assajat i rectificat... i amb la pandèmia ens hem adaptat a les mesures de seguretat, o sigui que tot ha anat bé, en tots els sentits.

En aquest espectacle, els cantaires de la Polifònica assumeixen també els papers solistes.

Això va estar clar des del principi: que els solistes havien de sortir de dins de la coral. Però quan escrivia la música ho vaig tenir poc en compte, excepte per a un parell de personatges, als quals ja els posava cara. Però per la resta, Josep Maria Conangla i Emmanuel Niubò, que són els directors de la Polifònica, em deien: ‘tu escriu, que ja ho trobarem’. I tenia claríssim que sortirien. És el bo de l’espectacle, que és 100% de casa, de la gent de la coral.

I com ha format l’orquestra?

Volíem el màxim de músics possible de la comarca, i així ho hem fet, tot i que segurament ens hem deixat a gent, perquè no la conec o perquè no hi penses. I uns quants els he tibat perquè són de confiança, perquè hi he treballat a Gaudí, a Mar i Cel, a Boscos endins... Hem fet un híbrid.

Hi ha plans de futur per a Arrelats?

La intenció és repetir l’espectacle cada dos anys i, com que són històries dividides, se’n pot canviar una part o una de sencera. Però primer cal veure quina acceptació té, com queda l’energia de tothom... i també cal tenir en compte que és un espectacle molt car per un poble amb un pressupost limitat com Puig-reig. Però tant de bo es pugui tornar a fer!