Una quinzena de joves ballarins bagencs traçaven circumferències amb el seu cos sota la mirada atenta del coreògraf Ramon Oller (Esparreguera, 1962). Ell seguia cadascun dels seus passos mentre ballaven l’espectacle Hi havia un jardí. Al ritme de les cançons de Marina Rossell, els protagonistes interpretaven la peça que portaven setmanes assajant de la mà del reconegut director d’escena. A partir dels gests i de l’expressivitat, intentaven seguir els consells del seu mestre. «Veure’ls dansar és un goig. N’aprenc molt de la seva il·lusió i espontaneïtat», assegurava el coreògraf després de l’actuació.
El traspàs de coneixements entre l’experiència dels mestres i l’empenta de les noves generacions va ser el fil conductor de la tercera edició de Batecs, el Festival de Dansa de Manresa, celebrat aquest cap de setmana a l’antiga fàbrica de l’Anònima. Després de la suspensió de l’any passat, degut a la pandèmia, el certamen se celebrava enguany de forma més reduïda, amb quatre espectacles i tres tallers, que no van deixar de sorprendre un públic familiar que va gaudir dels moviments de més d’una trentena de ballarins que van volar sobre l’escenari.
«Després d’un any amb els escenaris buits, és un plaer recuperar la iniciativa i que la dansa segueixi bategant a la ciutat», declarava la directora del certamen, Laura Bataller, per donar el tret de sortida a un festival que enguany comptava amb un pressupost de 13.000 euros. Les seves paraules transmetien l’empenta per consolidar una proposta que es va iniciar l’any 2018, en el marc de Manresa Capital Cultural, però que es va estroncar l’any passat a causa de l’arribada de la primera onada de la covid. «El format és més reduït i els ballarins no poden ballar a les places, però la voluntat és seguir ballant malgrat tot», assegurava Bataller.
L’impuls per tornar a portar la dansa als escenaris es notava amb l’emoció que transmetien els ballarins al públic. Un exemple eren Iannarelli Maxime i Mariona Borrell que interpretaven una peça titulada L’home i el mar, inspirada en un poema de Charles Baudelaire. Els espectadors quedaven pràcticament hipnotitzats pel vaivé dels dos ballarins que imitava les onades del mar. «Actuar davant d’un públic sempre és fabulós, però tant de bo aviat puguem tornar a ballar enmig dels carrers i sentir els batecs de la gent a prop», destacaven els artistes després de l’actuació.
Un desig que també compartien els creadors de l’espectacle Avec le temps, Claire Ducreux i Toni Mira. Després de protagonitzar una actuació carregada de poesia i d’humor, en la qual interpretaven una dona cega i al seu acompanyant, van dirigir-se al públic: «Poder ballar en aquests temps difícils és fantàstic. Gràcies per fer possible festivals com aquest que són una plataforma per aquest art».
El Batecs va culminar amb un actuació dels alumnes del Conservatori Professional de Dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona, en la qual el públic va poder contemplar tant els treballs en solos com les creacions en equip.
