Seguint la trajectòria del músic manresà Manuel Jovés, després de presentar la dimissió com a director de l’Orfeó Manresà (05-08-1908), va marxar a Barcelona, però el seu esperit inquiet el portà a l’Argentina. La data de la seva arribada a Buenos Aires l’any 1909 la dona un article a la revista Ressorgiment (editada a Buenos Aires, que va reproduir el diari El Pla de Bages, 16-11-1927), on també comentava la important vinculació que tenia amb l’Orfeó Català del Casal Català de Buenos Aires.

Els hi va escriure i dirigir un himne coral dedicat al poeta Àngel Guimerà i una marxa fúnebre dedicada a Rafel Casanova. Més endavant, en el 1924, segons la ressenya de la revista, els va dedicar la sardana Cants d’amor «que tant d’èxit assoleix cada vegada que la canta l’esmentada massa coral». I del músic deia: «El mestre Jovés, qui dins l’estil popular de la música criolla figurava com un dels més representatius conreadors, fins a ésser considerat per molts com a nadiu d’aquí, era fill de Catalunya: nasqué a Manresa».

A Buenos Aires, hi arribà com a mestre de cant de la companyia de Lola Membrives, La Goya i Raquel Meller, rellevants cupletistes; va fer classes particulars de música i va actuar com a violinista a l’orquestra clàssica del cafè Colón, però, principalment, va dirigir espectacles als teatres més destacats: Nacional, Cervantes, Florida, Coliseo, Royal, Smart, entre d’altres. A causa de la difícil fonètica castellana del seu cognom, també signava com a Manuel Jover.

A Buenos Aires, va tenir una abundant activitat compositiva de diferents tipus de música ballable, com La Salerosa, polca; El hipnotizador, xotis; ¡El beso del soldado!, pasdoble; Campanita, campanita, fado, i els valsos Deseo, Baiser de Printemps i Rêve de bonheur, entre d’altres. Però on va tenir més èxits fou en una llarga llista de tangos, entre els quals cal destacar: Fatal mujer, Pingo mio; La más tigresa; ¡Una más!; El rey del cabaret; Armenoville viejo; Celosa; Rosa de fuego; Pobre milonga; Corazón de arrabal; Has de volver a mi; Pobre percanta; Por tu culpa; La provinciana; Vení, pebeta; El rabanito; Al tango... ricura, i Mi gloria eres tú.

Dels que tingueren una extraordinària difusió i foren més enregistrats, cal remarcar: Loca, estrenat per la cupletista Luisa Salas (1919); Patotero sentimental (1922) i Nubes de humo (1923), interpretades per Ignacio Corsini, i Buenos Aires (1923), enregistrat per Carlos Gardel, amb qui tenia una marcada relació.

La majoria de les seves obres musicals varen tenir de lletrista l’argentí Manuel Romero (1891-1954), director de cine i creador del teatre de revista, i també Antonio Martínez Viérgol, L. Villacampa, Luis Bayón Herrera, i altres autors teatrals de l’època.

Manuel Jovés va morir el 26 d’agost del 1927, als 41 anys, a Buenos Aires, al carrer Cerrito, n. 1.003, però la seva música no ha deixat mai de sonar, principalment a l’Argentina, com ho mostren nombrosos enregistraments en diferents versions (que actualment es poden visionar per Internet).

Posteriorment a la seva mort, es continuaren editant algunes de les seves composicions per les cases Ricordi-Americana (1951, 1955), Alfredo Perroti (1919), i Palermo, de Buenos Aires; Unión Musical Española, de Madrid (1926, 1966), i Francis Salabert (1923, 1928), de París. Així queda palès que l’èxit transcendí la seva pròpia vida, de manera que l’interès per la seva música continuà en el temps.