El teatre Kursaal es va emocionar ahir a la tarda amb el concert en el qual la veterania de Manel Camp i el seu quartet van entrar en total sintonia amb la joventut dels alumnes del Conservatori Municipal de Música de Manresa que formen part de la Coma Big Band i de la Banda Simfònica, sota la direcció musical de Jordi González.

El concert s’emmarcava en el projecte De Minorisa a Carst, amb el qual se celebra al llarg de tot l’any amb diverses activitats els 75 anys del Manel Camp.

L’audició va començar amb un ritme molt elevat amb una interpretació en solitari de la Coma Big Band. Va tocar el tema Gonna Fly de Bill Conti, de la banda sonora de la pel·lícula Rocky. Tot seguit, i entre aplaudiments del públic, els integrants del Manel Camp quartet, amb el mateix Camp al capdavant, sortien a l’escenari.

Els dos grups van interpretar les tres parts de la Fantasia en Blau tot fent les delícies del públic. El moment màgic va arribar quan Ribalta es va quedar sol a la bateria amb l’únic acompanyament i tota la complicitat d’Horacio Fumero, que va convertir la caixa del seu contrabaix en una extensió més de la percussió.

Just abans d’entrar en l’última fase del concert, Manel Camp es va adreçar al públic. Va assegurar que el concert d’ahir l’havia encarat amb «molta il·lusió» i considerava un «honor» haver-lo pogut fer, ja que havia suposat, un cop més, estar al «costat de la pedagogia». També va agrair la paciència de tots els participants en l’esdeveniment perquè «han treballat moltíssim» durant dos anys per poder-lo fer realitat.

Després de les paraules de Camp, ja amb la Banda Simfònica del Conservatori a l’escenari, va arribar el torn de la Gershwiniana. Va ser un recorregut per nou cançons del compositor George Gershwin arranjades per Manel Camp. I com abans, la connexió entre la veterania del Manel Camp quartet i dels joves músics del Conservatori va ser total. Tant que, en dos moments determinats, dos dels joves del Conservatori van interpretar fragments de les cançons des de la primera fila de l’escenari acompanyats per la resta de músics.

Va ser ja cap al final del concert quan la connexió que hi havia a l’escenari es va fer extensiva al públic. Lluís Ribalta es va convertir en l’únic intèrpret i mentre ell marcava el ritme des de la bateria, espectadors i músics el seguien picant de mans.

L’anècdota de la jornada va ser quan tots els músics es van posar un nas vermell de pallasso per saludar. Ho van fer perquè ahir els teatres celebraven «Un dia de nassos» en benefici de Pallapupas, que donen suport als infants hospitalitzats.