Una stoop és una petita escala que condueix al replà de l’entrada d’un edifici. Una peculiaritat arquitectònica típica de moltes ciutats americanes que ha servit per batejar el primer EP de la manresana Meïa Santiago (Mireia Izquierdo, 1977). L’actriu, cantant i compositora, que viu des de fa quasi tres anys a Nova York, acaba de publicar Stoop nº6, un treball autoeditat que inclou quatre temes que ha anat treballant sense pressa però sense pausa (Angels in NYC, Down by the water, My Flame i Rats) en un debut que té l’aixopluc de Paradise Hill Productions en el management i Kelsey Warren, productor dels darrers temes de l’artista.

Ahir era festiu als Estats Units, que celebrava el Memorial Day o Dia dels Caiguts. I Santiago preparava el que serà el concert de presentació de Stoop nº6, que farà a l’escenari de La Nacional, al barri de Chelsea (Manhattan), el proper 20 de juny. Un espai conegut per a la manresana, on havia estat artista resident, i en el qual amb un pianista, un bateria i la direcció musical de Warren estrenarà els temes de l’EP. I per què Stoop? «Per la funció social que desenvolupen aquestes escales en la comunitat com a espai de trobada», explica, «i més en aquesta pandèmia», remarca. I 6 perquè, senzillament, li agrada el número. De fet, també seran sis les cançons que portarà al concert de presentació, les quatre de l’EP, una versió de Prince, i Sueños, un dels temes inclosos en l’EP Mülzien 25, produït per Dani Vega de Mishima, que va editar encara a Catalunya. De fet, una altra de les cançons d’aquest treball, Be gentle my love, va ser el senzill que li va obrir la porta a Nova York. La vetllada inclourà, també, l’estrena del videoclip de Rats. «Tot plegat amb un format i una música que no havia fet abans», apunta. I és que per a Santiago, que ha picat pedra i ha persistit des que va arribar a Nova York, Stoope nº6 és, «un punt d’inflexió» d’una carrera que vol construir a la ciutat que mai no dorm. Influenciada en els seus primers treballs a Catalunya pel món del jazz i la cançó d’autor, la manresana ha evolucionat cap a l’electro-pop: «ha estat d’una manera molt natural perquè els músics amb qui més he connectat des que vaig arribar estan lligats a aquesta música». Fan de la islandesa Björk, diu, «el pòsit ve de lluny».

El concert de presentació coincideix amb l’esperadíssima «reactivació cultural» de Nova York. «No fa ni un mes que acaben d’obrir els locals musicals. Fins ara, els poquíssims bolos que es podien fer eren únicament a l’exterior i, en general, les condicions eren molt més precàries. I de fet, Broadway no obrirà fins al setembre». L’objectiu? «Que rodi el projecte». A més, en els propers mesos, Meïa col·laborarà amb el raper britànic In10sive, que també forma part de Paradise Hill Production, segell fundat per l’Aaron Casserley Stewart (Sounds Of Blackness), i prepara projecte amb Morris Hayes (teclista de Prince) i un dels «mentors» de la productora.

Dels «Angels in NYC» a la crítica de les tòxiques «Rats»

Stoop nº6 conté quatre temes que Meïa Santiago ha anat cuinant a foc lent. Dos temes propis, Angels in NYC (un homenatge a García Lorca que va compondre amb Itaal Shur i Kelsey Warren), i Down by the water, escrit amb la periodista i escriptora Verónica Sánchez sobre el mite de Persèfone; i dues adaptacions: My flame, una versió de la cançó de Bobby Caldwell de 1978, on Meïa canta la tornada en castellà («el soul és un dels estils que més he xuclat des que soc aquí»), i Rats, que sortirà uns dies abans del concert i que és una adaptació d’un tema de Warren que parla dels abusos de la indústria: «Les rates com a símbol d’aquestes persones tòxiques».