Beth Rodergas i Cols (Súria,1981) acaba de publicar Origen, el seu cinquè disc, amb cançons gestades des de fa molt de temps: en català, en castellà i en anglès. N’ha fet promoció arreu de l’estat i troba «normal» que li preguntin encara pel seu pas per OT. També sosté que, «canti en l’idioma que canti, defensaré sempre una causa que em sembli que s’ha de defensar». Presentarà Origen en directe demà a la plaça de la Fira de Cardona, en el marc de la Festa de la Sal, i les invitacions estan pràcticament exhaurides. Serà un concert amb tota la banda: Pablo Garrido, guitarra acústica; Albert Solà, guitarra elèctrica; Laura Andrés, piano; Toni Pagès, bateria i Jordi Franco, baix.

Ha publicat al seu Instagram: «No sabeu la il·lu que em fa aquest bolo». Què significa presentar Origen a Cardona?

Sempre ho he dit, que sóc surienca, però també mig cardonina. M’he criat amb les meves cosines i la tieta, i moltes de les meves primeres vegades han estat a Cardona: començar a sortir per la festa major, a cantar al Firabar...

Després de vuit anys de silenci discogràfic, què comporta publicar nou disc?

Si fos una artista que només fes discos, seria estrany que haguessin passat tants anys, però he estat fent altres coses, no tinc la sensació d’haver desaparegut. Ara, quan engegues una gira, t’adones que la gent té ganes d’escoltar el material nou. Està sent molt bonic. A més, és un disc especial, amb cançons que no m’havia atrevit a gravar, i tenia guardades. És una reconciliació amb mi mateixa, una empenta per no oblidar que, tot i que em distrec amb moltes altres coses, la música té un pes molt important.

Com diu, ha recuperat cançons escrites de fa temps. Per què les tenia en un calaix?

Perquè no n’estava segura. Quan les vaig escriure, algú del meu voltant, en lloc d’animar-me a tirar-les endavant, em va dir: ‘fes-ne més’ i jo em vaig creure que no eren prou bones. Sempre he tingut molta confiança com a cantant, i molt poqueta com a autora. Les cançons estaven arraconadetes, però cada any les escoltava i pensava que les havia de gravar. Com que eren en castellà, no trobava el moment. Però just abans del confinament, vaig decidir que volia treure-ho de la llista de coses pendents.

Obre el disc amb Love the music. És una declaració d’intencions?

Totalment. La vaig escriure quan només havia tret el primer disc i feia poc que havia sortit del programa i tenia molt sentit en aquell moment. Al·lucino en veure què clares tenia les coses: demanava a crits ‘deixeu-me fer a poc a poc, deixeu-me estimar la música, ser qui sóc’. És xulo recuperar-la, perquè realment en tots aquests anys he pogut complir-ho i això em fa sentir orgullosa.

Se sent alliberada?

Molt alliberada. És la paraula. Ho he tret tot, i el disc mostra qui sóc. Ha estat un exercici d’entendre que aquestes cançons són així perquè les he fet jo, i no voler pretendre ser una altra cosa. M’ha costat anys veure que agrada tal com sóc i tal com escric. També m’ha passat amb els discos en català [Segueix-me el fil, 2010; i Família, 2013]: quedàvem més satisfets amb les meves cançons que amb les dels altres. És un empoderament com a autora, i dubto que ara deixi cançons arraconades tant de temps.

És optimista: ho mostra, per exemple, a Que tremolin els arbres.

El grupet de tres cançons en català, Quan tremolin els arbres, Respira i Quan, que són escrites amb David Ros, tenen en comú l’optimisme, característic de la meva personalitat. Sobretot pel moment que estàvem vivint, calia fer una mirada endavant, amb energia. I Que tremolin els arbres, a més, subratlla que junts som molt més forts.

Torna amb una sonoritat més electrònica. Ajuda a cohesionar les cançons?

Hi ha cohesió per aquí i també amb la manera d’escriure. Encara que siguin diferents idiomes i diferents anys, el tipus de melodies i el llenguatge és molt directe, molt pop, molt meu. I també hi ha un lligam a nivell de sonoritat, que és feina de l’Albert Solà.

Festa de la Sal amb molta música i espectacles familiars

Cardona celebrarà aquest cap de setmana la Festa de la Sal, i un dels actes destacats és el concert de Beth, però hi haurà molta més oferta. Demà també hi haurà un espectacle de dansa a càrrec de Víctor González (20 h) i el sainet La sal del poble, d’Udurae(20.30 h). Diumenge, el grup Elektra del Cardener oferirà un concert-vermut (13 h), la cardonina Noemí Pasquina presentarà un «recorregut pel jazz i el pop a través de les cordes vocals, fregades i pinçades» (19 h) i es clourà amb el folk del Pirineu de l’Orquestrina Trama (20 h). El públic familiar podrà gaudir amb la Cia. Anna Confetti (demà, 19 h) i la Cia. La Bleda (diumenge, 17 h).