«Recordes com ballàvem quan tocava la Rosaleda», preguntava la Ramona Gómez, de 77 anys, al seu marit. «I tant, en els seus concerts vam començar a festejar», responia Josep Ros, de 80 anys. El matrimoni sallentí deixava anar un sospir nostàlgic al recordar les nits de joventut a l’envelat amb les melodies de la Cobla-Orquestra Rosaleda de fons. Una formació que va esdevenir la banda sonora de la seva joventut i que continua donant guerra a dia d’avui. 

Aquest sentiment melancòlic es respirava dissabte al vespre a Sallent durant el concert d’una orquestra incombustible, que ja suma 76 anys d’història. La vetllada per homenatjar els tres quarts de segle de la formació va arribar amb un any de retard, degut a la pandèmia, però va reunir a més d’un centenar de músics de diferents etapes. Els artistes van cantar a través del temps davant de 650 espectadors a la Torre del Gas.

L’acte va arrencar amb pinzellades de Willkommen, del musical Cabaret, Your Song de l’Elton John i All that jazz de l’obra Chicago de la mà dels membres actuals de la formació. El seu director, Joan Fons, expressava la satisfacció de poder celebrar l’aniversari al poble originari de l’orquestra, que va néixer per les Enramades de Sallent l’any 1945, quan el mestre Guillem Vinyes va engrescar els seus alumnes per fer un concert. «És un goig veure reunits avui el conjunt de músics que han tirat endavant aquest projecte», ressaltava. 

La celebració va comptar amb moments emotius en què es va reconèixer el llegat dels artistes més veterans. Els sallentins nonagenaris Àngel Vilalta, Albert Prat i Carles Vilarnau, els únics músics de la primera etapa que queden vius, van pujar a l’escenari per recollir una peça escultòrica firmada per l’artista sallentina Mireia Berengueras. En total, van ser dotze músics que van iniciar aquest camí i, ahir, les famílies dels que ja no hi són també van recollir aquest obsequi amb un càlid aplaudiment.

De fet, tots els intèrprets de les diferents generacions que van assistir a l’acte van ser cridats nom per nom davant del públic per immortalitzar l’escena amb fotografies. Un dels instants dignes d’emmarcar va ser l’actuació de tres cantants sallentins veterans, Francesc Díaz, Josep Maria Prat i Josep Maria Viñas, que van reviure els seus anys de glòria a l’orquestra mentre entonaven My way de Frank Sinatra. Així com també el moment en què els components actuals de la formació juntament amb músics d’altres temps van desgranar les notes de El Batallador, un vals-jota mític de l’orquestra que va acabar les tradicionals voltes dels contrabaixos. 

El brindis final va arribar amb La Triavata de Verdi, una melodia que va emocionar a un dels fundadors, Àngel Vilalta, que contemplava com la llavor que un dia van plantar ha florit amb un fruit esplèndid. «És un plaer veure que després de tants anys l’orquestra segueix viva».