n L’Orfeó Manresà, dirigit per Xavier Pagès, oferirà demà (19 h) al Museu de la Tècnica de Manresa el seu primer concert després de la pandèmia. I presentarà una nova producció, titulada Pleniluni de maig. Es tracta d’un concert-espectacle sobre la figura d’Eduard Toldrà. La vintena llarga de cantaires manresans interpretaran, amb l’acompanyament del piano de Joel Díaz, cançons compostes pel músic de Vilanova i la Geltrú que habitualment se solen sentir en veus de solistes, com Festeig o Maig. I el programa es completarà amb dues obres de Frederic Mompou per a soprano solista (que serà Marta Vilella, integrant de l’Orfeó), i amb explicacions sobre Toldrà i sobre les obres que s’escoltaran a càrrec dels actors Blau Piqué i Saül Alvaredo. Pagès remarca que «recuperem música d’autors catalans. Perquè està molt bé poder fer Mozart, Bach o Schubert, però si tenim bona música nostra... Els dos autors són coetanis i fonamentals de la música catalana de la primera part del segle XX».

Les cançons que Toldrà va compondre, sobre textos de grans escriptors com Joan Maragall, Tomàs Garcés o Quevedo, eren per veu solista acompanyada de piano. Es poden trobar gravacions de Victòria dels Àngels, Josep Carreras... Però l’Orfeó Manresà cantarà les adaptacions d’aquestes cançons per a cor mixt i piano fetes per Jordi Domènech el 2012, per encàrrec de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú en motiu de la commemoració del 50è aniversari de la mort del mestre Eduard Toldrà. «És una adaptació que val molt la pena», assenyala el director del cor, que afegeix que les cançons «són molt descriptives dels versos dels poetes catalans que van inspirar la Renaixença i el Noucentisme. La música es basa en donar sentit musical al text, l’acompanya i el descriu». També apunta que la música de Toldrà «és d’una gran complexitat, però alhora és molt fresc i actual. Val la pena recuperar la seva música, perquè és un autor de primer nivell europeu. També Mompou. Són els nostres clàssics del segle XX, i van aconseguir casar la consciència poètica i musical en català».

El desencís del «Magnificat»

Ara bé, una de les primeres coses que destaca Xavier Pagès és que «el sol fet de fer el concert ja és molt». El febrer de l’any passat l’Orfeó Manresà va reestrenar Veus de Llum, un espectacle de proximitat a la Sala Petita del teatre Kursaal, i es preparava per a una temporada «molt plena», que, entre altres, incloïa el Magnificat de Rutter, amb l’orquestra simfònica i el cor de cambra del Conservatori de Manresa. «Ja ho teníem molt mastegat i tot se’n va anar en orris», rememora, i admet que «va ser un punt traumàtic, perquè s’hi havien esmerçat molts esforços, però, evidentment, no es podia fer».

L’aturada també va fer témer que els cantaires es desmotivessin, «però tothom ha respost molt bé i, quan s’ha retornat als assajos, ha estat amb la voluntat de tornar a tirar endavant l’Orfeó». Així, després del «desencís» del Magnificat de Rutter, va néixer la proposta de fer un programa «sense altres formacions, només amb nosaltres i el pianista»: les cançons de Toldrà.

Els primers assajos es van fer en grups de 8 o 10 cantants i, a mesura que es van anar flexibilitzant les restriccions, ja es van afegir tots els cantaires, sempre seguint les recomanacions de la Federació Catalana d’Entitats Corals: distàncies, mascaretes, neteja de mans i de l’espai personal de cadascú (cadira, faristols...). «S’ha treballat escrupolosament», indica el director del cor. Tot i que al principi fins i tot van plantejar-se fer el concert en format virtual, la millora de les condicions sanitàries ha permès fer l’actuació «en un espai gran i bonic» com el Museu de la Tècnica. L’accés és amb reserva prèvia, i es demana un ajut econòmic a través de la taquilla inversa. I les perspectives són tant bones que l’Orfeó ja sap que repetirà aquest programa a Santa Maria del Pi de Barcelona el 8 de juliol, compartint escenari amb dos cors més.

Un compositorde primer nivell europeu

Eduard Toldrà i Soler (Vilanova i la Geltrú, 1895 - Barcelona, 1962) és una de les figures més importants de la música catalana del segle XX. Se’l considera el gran arquitecte del renaixement musical català dels anys 20 i un dels grans exponents del Noucentisme musical. Va marcar la seva personalitat en tots els camps de la música i, a més, fou un actor consumat i conreà intensivament la filosofia i l’humor.