El nou llargmetratge de Philippe Falardeu (revelat fa una dècada amb el correcte Profesor Lazhar) s’inspira en un text autobiogràfic de la Joanna Rakoff, My Salinger Year, publicat el 2014. El film narra les aventures personals i professionals que viu l’autora nord-americana quan s’instal·la el 1995, poc després de graduar-se a la universitat, a Nova York. El seu somni és triomfar com a escriptora, però comença a treballar com a administrativa a la Harold Ober, una de les agències literàries més prestigioses de la ciutat dels gratacels. Una de les seves activitats primordials és contestar les nombroses cartes adreçades a J.D. Salinger (1919-2010), un dels noms més mítics i enigmàtics de la literatura moderna.
Sueños de una escritora en Nueva York teixeix una crònica iniciàtica que no només pot atreure als incondicionals de les lletres. Hi ha un cert desequilibri (el retrat de les vicissituds amoroses és molt menys interessant que la resta), però el realitzador canadenc aconsegueix seduir-nos, sobretot, en els passatges onírics. Les confessions dels admiradors del novel·lista d’El vigilant al camp de sègol i la seqüència musical, aporten una sensibilitat màgica (i els millor moments) en un relat sustentat en un bon grapat de personatges substancials i matisats. El Salinger que descriu Falardeu, humà i delicat, s’allunya de l’estereotip misantrop que sistemàticament l’ha acompanyat, i la cap de la Joanna, Margaret (una excel·lent Sigourney Weaver), personifica una distinció en vies d’extinció. Margaret Qualley (filla de l’actriu Andie MacDowell), que omple amb un subtil carisma la majoria del plans, encarna convincentment la protagonista. El creador americà ha filmat l’esclat de la maduresa de la Rakoff en una obra tan petita com encantadora.
