Les Festes de Sant Joan i els Elois de Prats de Lluçanès són una tradició centenària que té l’origen en l’activitat transhumant de la comarca. Enguany començaran aquest dissabte i s’allargaran fins diumenge de la setmana que ve. Es podrà tornar a gaudir dels actes tradicionals i de la cultura popular que caracteritzen les festes, però adaptats a la situació actual de la pandèmia. Per tal que no passi desapercebut el seu esperit intens i eufòric i donar-lo a conèixer a les persones foranes, l’Ajuntament de Prats, amb la implicació del centre de cultura contemporània Konvent, de Cal Rosal, s’ha impulsat una exposició que condensa els diversos vessants d’aquesta celebració. Es tracta d’una mostra de set fotografies de gran format (de 5 a 13 metres), que ompliran les façanes del recorregut habitual de la passada durant els dies que duri la festa.

Montse Argerich transmet l’eufòria de la passada | MONTSE ARGERICH

Les fotografies de l’exposició Elois de Prats, que compta amb el comissariat de Pep Espelt de Konvent, es podran veure a Cal Tià, a la plaça de l’Església, als Quatre Cantons, a la plaça Vella, a l’aparcament de Cal Pelut, a la plaça U d’Octubre i a l’Ajuntament Vell. Són alguns dels espais més emblemàtics de la festa, i donaran visibilitat a la seva essència a través de les fotografies dels pradencs Jordi Palau, Martí Font, Montse Argerich, Xavier Serra, Xavier Navarro i el berguedà Jordi Plana Pey. Espelt destaca que per realitzar el projecte «s’han escollit, molt intencionadament, fotògrafs locals que any rere any, són els ulls del batec de la festa, dotant de memòria i contingut històric cada segon dels seus actes». Mentre que Plana Pey, el fotògraf convidat a la intervenció expositiva Elois de Prats, ofereix la seva mirada externa, «que permet ampliar l’imaginari de la festa». La seva fotografia es titula Murlet, com a Prats en diuen de la civadera que penja de les orelles dels animals. Segons l’autor, en aquests temps de pandèmia, «no estem tan lluny els uns dels altres, aproximant el que seria una visió figurativa dels temps actuals».

Jordi Palau (@butxaco), autor del llibre Un dia a Prats de Lluçanès (2005), exposa dues imatges: el retrat (el seu treball personal actual) d’una traginera i un picat de persones entrellaçades formant les rotllanes del ball del Contrapàs. Montse Argerich (@montse_argerich), que ha col·laborat en diaris com l’Ara i El País, ha escollit una imatge de la passada amb la txaranga, el contacte humà i l’aigua que cau dels balcons amb la qual vol transmetre «l’emoció d’un dels moments més intensos i eufòrics de la festa major».

L’imatge que presenta Marti Font (@fotocontrast_prats) busca donar més protagonisme als petits de la colla i com gaudeixen de la festa i, alhora, es fa ressò de l’esforç de la Unió Ciclista Lluçanès per portar la flama amb bicicleta des del Canigó. Xavier Navarro Gomis (@cigrons_i_mongetes) s’ha decantat per una fotografia de l’orquestra municipal que per a ell «representa festa, tradició, alegria, satisfacció de la feina ben feta». Mentre que la peça que ha triat Xavier Serra (@fxavierserraf) s’anomena Futuristes, i recull el relleu generacional del ball del Contrapàs. Segons ell, representa «un dia molt pradenc, en el que el poble surt al carrer, s’agermana i gaudeix d’aquest ball amb tanta tradició».