A 2/4 de 9 del vespre de divendres passat obren les portes del Palau Firal. Aquesta vegada, però, no és pel motiu habitual, la vacunació, sinó per acollir per segon any el festival Vibra, que va inaugurar el seu cicle de concerts amb el grup valencià Zoo.
Amb una entrada ordenada, els assistents es van trobar un recinte que, tot i que adaptat, recordava l’època prepandèmica de concerts: un escenari gegant, dues barres per consumir-hi beguda i dues foodtrucks on s’hi venia menjar. L’eufòria era palpable. Per a moltes persones aquell seria el primer concert en condicions quasi normals que vivien després d’haver hagut d’aturar la cultura durant pràcticament un any. Per a moltes d’altres, aquell concert suposaria la primera vegada que veurien el seu grup preferit en directe.
Cadires numerades, mascareta obligatòria durant tot el concert i dispensadors de gel hidroalcohòlic per tot el recinte. Amb la possibilitat d’aixecar-se i de viure el concert a peu dret sense sortir de l’espai marcat per la cadira, aquestes tres eren les úniques premisses necessàries per gaudir del concert i, alhora, mantenir la seguretat en tot moment.
DJ i sopar
Maria Türme va escalfar motors amb una sessió de DJ abans del concert dels valencians. Mentrestant, els assistents aprofitaven per sopar en una zona habilitada on es podia abaixar la mascareta per menjar, beure o fumar. Amb puntualitat britànica, a les 10 de la nit va començar el concert de presentació del nou disc de Zoo, Llepolies. Un disc eclèctic i ple de sonoritats noves. Descrivint Manresa com la seva segona casa, els valencians van explicar que en aquest últim projecte també han volgut innovar pel que fa a les temàtiques de les lletres. Així introduïen la cançó Deixa’m que caiga, que tracta sobre la salut mental.
Salts, balls, crits i llàgrimes d’emoció omplien el recinte manresà davant d’uns Zoo festius i agraïts de poder tornar a gaudir de la música en directe. «Hem de poder fer el que ens doni la gana, ameu-vos sense por i sense límit», aclamava el vocalista Toni Sán-chez (més conegut com a Panxo).
Com diu una de les cançons mítiques de Zoo, Correfoc: «De tots els focs farem brases». Divendres, però, de les brases en va ressorgir un foc intens amb una eufòria insuperable quan el grup va tancar el concert amb els seus tres millors temes: Corbelles, Impresentables i Ventiladors, totes tres de discos anteriors.
