Les voltes que dona la vida van portar la manresana Elia Muñoz Escudero (1979) a Comillas, una localitat càntabre de ressons gaudinians on regenta una escola d’anglès. L’afany per fer les classes més entretingudes ha desembocat en l’edició -tant en català com en castellà- d’un llibre d’endevinalles que va presentar dies enrera a la seva ciutat natal.

En tenim les llibreries plenes, de manuals per aprendre la llengua de Shakespeare. «Endevina endevinalles en anglès» és un llibre diferent?

Aquest llibre ha arribat de rebot. Jo el volia fer per mi, perquè als alumnes els va bé per aprendre vocabulari. Però una coneguda meva que és escriptora em va par- lar d’una editorial de Valladolid, Suseya Ediciones, els vaig presentar la idea i els va agradar. De moment ja portem cinc-cents llibres venuts, està agradant molt a les escoles.

No és una mala idea ...

Aviat n’ha de sortir un segon, ... i tenim material per fer-ne cinc. Està pensat pels nens petits de primària que fan els tres exàmens de Cambridge, Starters, Movers i Flyers. Durant els dos o tres propers anys, també hi ha pensat fer un monotemàtic d’endevinalles relacionades amb la festa de Halloween i un altre sobre Nadal.

Com se li va ocórrer que fer endevinalles era una bona manera d’encarar la classe?

Tinc una acadèmia, però també faig classes en pobles del costat de Comillas, tant a petits com a adults. Un dia vaig pensar que per començar les classes, podríem dedicar els primers cinc minuts a fer endevinalles en anglès, a veure qui les encertava, com un joc. I quan en vaig tenir un centenar i mig vaig pensar que se’n podria fer un llibre per a la canalla, de 5 a 9 anys. Però un llibre per mi, d’ús intern.

Tantes endevinalles hi ha en la llengua anglesa?

Les endevinalles me les invento jo, és fàcil crear-les per als nens. Si tu vols que encertin un dog pots parlar de pet, four legs... Ara ja en tinc 247. I la intenció és presentar aquest llibre i el proper en el Sant Jordi de l’any vinent, esperem que sigui ja en unes condicions més normals. També estic preparant un conte infantil en anglès per comença una col·lecció, adaptant les paraules i les expressions.

Li ha agafat el gust a escriure i publicar.

A vegades vaig a fer classes fora de l’acadèmia i m’adono que hi ha tot un conjunt de vocabulari i expressions gramaticals que els nens no han vist a la primària.

Què explicarà en els contes?

Les protagonistes seran l’April i les seves amigues, i els nens i les nenes podran conèixer les habilitats, l’aspecte físic, ... de cadascuna d’elles. Per exemple, She’s tall, She likes reading, ... Així van aprenent el vocabular i la manera d’expressar-se.

Sempre s’ha dit que a Espanya hi ha una manca de coneixement de l’anglès.

Jo tinc l’escola, però també em contracten ajuntaments i altres institucions per donar classes, ja sigui d’anglès administratiu, per a treballadors de la Seguretat Social, per l’examen de B-2... La idea del llibre és que els lectors puguin llegir un llibre en anglès i que sigui divertit. A més, no cal ni llegir-lo per ordre. Hi ha les solucions, és clar, com un diccionari temàtic, i es tracten fins a 13 àmbits, com ara els animals, el menjar, la família i l’escola, entre altres. Hi ha mares que em comenten que els nens van directament a l’apartat on hi ha endevinalles sobre allò que fan a classe en altres assignatures.

I l’edició en català, com va sortir la iniciativa?

Una amiga meva té el fill a l’escola Llissach de Santpedor, i hi va portar el llibre, en castellà, i els va agradar. Fins i tot vam arribar a fer una videoconferència amb els nens. Per això, vaig pensar que calia que fer una edició en català i a l’editorial li va semblar bé. La primera tirada de 150 exemplars es va exhaurir, i se n’ha fet una segona... la veritat és que tot el que rebo del llibre és una sorpresa.

Ja perdonarà la indiscreció, però què hi fa a Comillas?

L’amor! He, he, he... Jo sempre vaig estudiar a la Joviat. Amb els pares, vam anar molts estius de vacances a Comillas, allà hi vaig fer una colla d’amics i amigues, i amb un d’ells ens va estar escrivint... i ara és el meu marit. Vam venir a viure a Manresa, ens hi vam estar quatre anys, però no hi havia feina i al final vam anar a provar sort a Comillas.

No s’hi deu estar gens malament... Deu ser la ciutat que té més obra d’Antoni Gaudí fora de Catalunya.

S’hi està molt bé, a 40 minuts de Santander. De Gaudí aquí hi ha l’edifici d’El Capricho i la Universitat Pontifícia, per exemple.