Com un doble encàrrec. Així va encarar el fotògraf Oriol Segon (Manresa, 1981) la proposta de l’Ajuntament de Castellnou de recuperar en un documental «les darreres passes» de Ramon Vila Capdevila, Caracremada (Peguera, 1908), el darrer maqui català abatut per la Guàrdia Civil, el 7 d’agost de 1963 a la Creu del Perelló del mateix municipi. Un doble treball de recuperació de «la memòria històrica» i de la «figura de Ramon Vila». Per a Segon, un personatge «d’acció, no de paraula, un punt feréstec, valent, coratjós, auster i amb una vida de pel·lícula. Si fos un personatge americà tindria més d’un film històric dedicat a ell». El treball, Els últims passos de Ramon Vila Capdevila s’estrenarà aquest dissabte en un cap de setmana que Castellnou dedicarà a Caracremada.
Segon, que s’ha estrenat com a autor de documentals amb aquest treball, comptava, inicialment, que no superés el format d’un curt de 10 o 15 minuts. Però, al final, en seran 40. Un dels personatges clau, a qui va anar a visitar a Normandia per enregistrar el seu testimoni en ple confinament, és Joan Busquets «El Senzill», de 82 anys, company de Caracremada, i probablement, l’últim maqui viu: «i la dimensió del documental va canviar», explica Segon. També ho va fer, subratlla, amb l’aportació de l’historiador Pep Cara, membre del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs, que emmarca la situació històrica d’una generació «que donava la vida per un món més just». Altres testimonis que apareixeran en el documental són els bagencs Antoni Obradors i Joan Casanova, ambdós com a veu pòstumes quan dissabte s’estreni el treball. El primer tenia 12 anys quan van matar Ramon Vila i recorda sentir que la Guàrdia Civil el buscava i com uns trets el van despertar. Casanova, que va veure el cos sense vida del maqui, va ser enviat per la Guàrdia Civil a buscar el jutge de pau. Les restes de Ramon Vila es van enterrar en un lloc discret, al costat de l’església de Castellnou de Bages. No va ser fins al 1999, arran d’una intervenció a l’indret, que es van exhumar i enterrar correctament. L’arqueòloga Marta Pujol també intervé en el treball.
El procés per a realitzar el documental, diu Segon, «ha estat lent, de prop de dos anys, amb dedicació puntual». Però deixar-lo «reposar» ha servit, apunta, «per extreure el que era important». I per a l’autor, Els últims passos de Ramon Vila Capdevila «és un document de memòria històrica, senzill, fet amb afecte, amb humilitat, que ha volgut ser curós i homenatjar aquestes persones que ho van donar tot per la llibertat». I que fa «emergir veus del territori, gent anònima». No és una biografia però sí que es busca «entendre un personatge políticament incòmode i les seves raons».
Un projecte «apassionant»per fer en equip
«Apassionant». Així defineix Oriol Segon la seva primera incursió en el documental, un treball que va afrontar sol però que acabarà amb la col·laboració de la documentalista Montserrat Bailac: «I sort n’he tingut». I és que, diu, «m’ha agradat molt treballar en un documental tot i no ser ni periodista ni historiador però un projecte així és feina per a un equip».
Una ruta d’uns deu quilòmetres concebuda com un «museu a l’aire lliure» dels maquis
El documental que s’estrenarà a Castellnou de Bages el dissabte (18 h) s’emmarca en les jornades dedicades a Ramon Vila Capdevila. «La seva història és molt desconeguda encara i tenim l’obligació de reivindicar la seva figura», explica l’alcalde del poble bagenc, Domènec Òrrit, una afirmació que comparteix Segon. A banda de l’estrena, hi haurà xerrades d’historiadors i de l’arqueòloga que va encapçalar la seva exhumació, Marta Pujol. També hi serà present Joan Busquets. Castellnou compta, des de fa dues dècades, amb un centre d’interpretació dels maquis. Ara, però, avança l’alcalde, es vol fer un pas més i crear «un museu a l’aire lliure». El consistori treballa en el disseny d’una ruta d’uns deu quilòmetres que ressegueixi els «indrets més emblemàtics de la lluita guerrillera» al municipi, entre els quals la Creu del Perelló.
