Després d’un parell d’anys molt durs, el món del cinema torna a activar-se i, per tant, el festival de Canes reobre les seves portes. Des d’avui el certamen referència de la cinefília, l’esdeveniment més important del sector, amb permís dels Oscar, reprèn les seves activitats després d’un any en blanc a causa de la pandèmia. Les expectatives son enormes: bona part dels films no presentats l’any passat s’acumulen als nous títols d’enguany en una programació excessiva, tant pel nombre en sí de propostes com per l’allau de noms determinants del circuit cinematogràfic internacional. Paul Verhoeven, Wes Anderson, Leos Carax, Mia Hansen-Love, Sean Penn, Jacques Audiard, Apichatpong Weerasethakul, Nanni Moretti, Todd Haynes, François Ozon, Asghar Farhadi, Andrea Arnold, Oliver Stone, Bruno Dumont... per citar-ne només alguns, i prou variats, malgrat enguany hi hagi més francesos que mai en competició, en una aposta gens dissimulada per dinamitzar el cinema francès per part del festival. El cinema espanyol, com sempre a la Croisette, tindrà una participació bastant més reduïda, però amb dos títols prometedors: dins la Setmana de la crítica, Libertad, de la directora vigatana Clara Roquet, que promet convertir-se, com a mínim, en la principal aspirant als premis Gaudí i al Goya a millor film debutant; i el documental Buñuel. Un cineasta surrealista, de Javier Espada, dins la secció Cannes Classics, i que serà probablement una eina essencial per a interpretar de nou el genial cineasta de Calanda. Spike Lee, l’imprevisible realitzador de Haz lo que debas, lidera el jurat i protagonitza el cartell de la secció oficial en un gest potser cap al cinema nord-americà, que no té la mateixa presència que en altres ocasions, en part per la dificultat de desplaçar els equips a promocionar els films fins a la costa blava francesa. Malgrat tot, i potser també amb aquesta mateixa intenció, l’actriu d’El silencio de los corderos i Taxi Driver, Jodie Foster, rebrà la Palma d’Or en homenatge a la seva carrera.
