L’escriptor Jordi Cussà Balaguer (Berga, 1961) ha mort la matinada d'aquest diumenge als 60 anys a causa d’una aturada cardíaca deixant rere seu una prolífica i sòlida trajectòria literària que inclou una quinzena de novel·les i reculls de relats i una llarga llista de traduccions de l’anglès per a alguns dels principals segells del país. Aquest dilluns, de 10 del matí a 1 del migdia i de 4 a 7 de la tarda, es farà la seva vetlla a la funerària de Berga. El comiat serà dimecres, a 2/4 d’11 del matí, al cementiri de la capital berguedana. Cussà deixa mare, una germana i un germà.
L’escriptor, que feia anys que tenia la salut delicada i la mort del qual va afectar profundament els qui el van tractar com a amic i admirar com a autor, va publicar el febrer passat la novel·la El primer emperador i la reina Lluna amb el segell Comanegra, que ahir va avançar en una piulada que el premi Serra d’Or a la millor novel·la d’enguany serà per ell i que li ho van fer saber divendres passat. Amb el també berguedà Jaume Capdevila, Kap, dibuixant i humorista gràfic, Cussà havia preparat la versió en còmic de Cavalls salvatges, la seva novel·la més celebrada, per a la nova col·lecció de novel·la gràfica de Pagès Editors. Kap va confirmar ahir que estava pendent de l’última revisió i que la setmana vinent estava previst que entrés a impremta.
«Ens deixa uns quants títols que són part de la història de la narrativa catalana», explicava l’editor berguedà Jaume Huch, responsable del segell Edicions de l’Albí, que ha publicat diverses obres de l’autor, i amic personal de Cussà. Ambdós, juntament amb altres narradors de la Catalunya central, van crear fa tres anys el col·lectiu Lola Palau, que ha editat dos aplecs de contes. A més a més, els seus integrants estan publicant a les pàgines d’aquest diari un conte cada quinze dies. Precisament, el de Cussà va sortir el passat 19 de juny amb el títol Tres cadells. Ha estat l’última però no l’única aportació de Cussà a les pàgines de Regió7, ja que al llarg dels anys hi va publicar diversos articles i un relat estiuenc per entregues.
L’escriptor Llorenç Capdevila, membre també del col·lectiu Lola Palau i amic del finat, destacava ahir que «ara mateix era un dels narradors més importants de la literatura catalana actual» i vaticinava que «tard o d’hora ocuparà el lloc que es mereix». Remarcava que «quan obres qualsevol pàgina de la seva obra et trobes amb autèntiques perles de la seva capacitat fabuladora». S’hi va referir, també com un «treballadors incansable» i va assenyalar que «una de les coses que més el satisfeien era que li diguessis que, tot i que era conegut com a narrador, en el fons era un poeta perquè donava molta importància al llenguatge». Com a persona, s’hi va referir com algú «molt afable. Molt senzill de caràcter. Tant hi podies parlar de literatura, on sempre hi acabava sortint Shakespeare, com de futbol. Era un gran aficionat a mirar esport a la tele».
Amb motiu de la publicació d'El primer emperador i la reina Lluna, una de les sensacions literàries del 2021, Cussà va declarar a aquest diari que "en una novel·la és més important la versemblança que la veracitat". Tota una declaració de principis sobre el compromís que el berguedà va mostrar al llarg de dues dècades amb l'ofici d'escriure. En aquella entrevista publicada el 2 de febrer, el berguedà es va mostrar satisfet del treball realitzat amb una ficció de mig miler de pàgines que, com comenta l'editor Jordi Puig, "està quallant molt bé" a les llibreries i té encara un llarg recorregut.
Fidel als seus orígens
Des de sempre, Cussà va preferir mantenir-se fidel als seus orígens berguedans i mai va maldar per integrar-se en els cercles literaris barcelonins. En el seu àtic amb terrassa del carrer Vila de Bagà, va anar consolidant amb els anys una trajectòria que va començar amb Cavalls salvatges, una obra darrerament reivindicada i traduïda al castellà, amb què «va fer una entrada de cavall sicilià a la literatura catalana», recordava Huch, colpit per la seva mort. El relat en clau autobiogràfica dels estralls de l’heroïna li va donar notorietat i va ser el punt de partida d’una carrera prolífica que li va fer merèixer diversos premis, com el Fité i Rossell del 2002 per L’alfil sacrificat, i El lector de l’Odissea del 2009 per El noi de Sarajevo.
L'any 2012, Cussà va rebre el Premi Ciutat de Berga, un reconeixement que li arribava de la seva ciutat, on se sentia tan arrelat. Queralt Calderer, aleshores regidora de Cultura de Berga, va ser l'encarregada de fer la glossa, que avui, coincidint amb la mort de Cussà, reproduïm.
Molt bona tarda a tothom,
Benvinguts i moltes gracies per l’assistència a aquest Acte d’entrega del Premi Ciutat de Berga a la Cultura 2012.
Primer de tot em plau felicitar al guardonat, el Jordi Cussà i Balaguer.
El Jordi Cussà i Balaguer neix el 18 de gener de 1961.
Destaca des de molt jove per la seva afició als escacs, assolint alguns trofeus en aquells anys. Ja adolescent el trobem a l’Agrupació Teatral La Farsa i en els Pastorets, representant diversos papers: Garrofa i Sant Josep.
Funda, a l’ any 1978, amb tres amics més, el Grup Teatral “Anònim Teatre” amb els qui ha mantingut viva la seva presència al món del teatre fins avui.
Sovint “Anònim Teatre” ha estat la plataforma des d’on fer conèixer alguns dels seus textos dramàtics.
El Jordi és una persona molt estimada pels seus amics, això fa que “Anònim Teatre” sigui un grup que ajunta amics i gent diversa on l’amistat i la bona relació ha fet que sempre sigui un grup viu i disposats a treballar pel teatre i la cultura. Em consta, també, que han fet diverses col.laboracions amb altres entitats, concretament amb AFDAO, representacions en les rutes guiades, a la Plaça Santa Magdalena, a la Plaça Maragall i en altres. Aquest any han col.laborat amb els altres grups de teatre de la Ciutat “Agrupació Teatral La Farsa” i “Tràfec Teatre” en la mostra de teatre de Berga, amb un resultat excel.lent.
Quan li vaig fer saber la decisió d’haver estat escollit Premi Ciutat de Berga a la Cultura, em va dir que havia estat una aposta valenta. I, jo us diré perquè no és una aposta valenta.
El Jordi ha estat una aposta extraordiària i ben merescuda que ja s’havia d’haver fet abans.
El Jordi és una persona brillant i la seva obra és extraordinària, extensa, variada, molt profunda i d’una qualitat excepcional. No tinc cap dubte que el Jordi és una de les figures artístiques i literàries de Berga del segle XX i fins ara. El Jordi és una persona senzilla, amb ésperit crític i molt agraïda.
La seva obra abarca gèneres molt diferents des de la literatura, traducció, entreteniments, premsa i audio.
En literatura té presència en la novela, el conte, la dramaturgia, la poesia i l’assaig.
Ha publicat nou noveles en editorials importants com Proa, l’Albí, Columna i altres, i cal dir que moltes d’elles han estat premiades.
En el teatre, cal destacar del Jordi la seva obra en el terreny de la narrativa, esdevenint un dels més significats autors berguedans contemporanis.
L’any 2000 publica “Cavalls Salvatges” i aquest any “Contes del Bé i el Mal”, havent publicat entre mig més d’una dotzena d’ obres.
En quant a les traduccions cal dir, que el seu domini de la llengua anglesa l’ha convertit en un bon traductor havent fet possible que puguem entendre i llegir un bon nombre d’obres d’importants autors en la nostra pròpia llengua, en podem destacar entre altres:
“El Noi del Pijama de Ratlles” de John Boyne, el “Moti al Bounty, de John Boyne, la Cançó dels Missioners, de John Le Carré i així fins a més d’una quarentena de llibres.
A finals de l’ època dels 80 la revista literària ESMENT d’ Igualada li va publicar traduccions d'alguns poemes de Yeats, de quatre sonets de Shakespeare i un de Goethe.
Així com, també ha traduït una considerable quantitat de lletres de música, destacant-ne entre altres “The Beatles”, Bob Dylan i Leonard Cohen.
El Jordi ha voltat món. Una etapa important de la seva existència la configura el que ell anomena els “anys vermells”. Aquests anys li van prendre moltes coses, moltes alegries i experiències però també n’hi van ensenyar d’altres, com el fet mateix de comprendre les contradiccions, complexos i terrors de l’univers interior del ser humà. La seva primera obra “Cavalls salvatges” ens ajuda a situar l’autor des d'aquesta perspectiva.
Estem vivint un moment molt difícil i la situació econòmica fa que no poguem fer moltes coses o més ben dit, gaires coses. Es un moment on la col.laboració de tothom és molt important. Vull ser optimiste, i crec que amb la col.laboració de tots ens en sortirem.
La Cultura és l'ànima del poble, el que ens fa ser únics i ens distingeix. Crec que mentre hi hagi gent disposada a treballar i col.laborar no ens podran anorrear. I, sobretot mentre en el nostre poble hi hagi persones de la qualitat humana, artística i literària del Jordi Cussà, tenim la garantía de futur i res ens ha d’espantar. Es per això que avui retem homenatge al Jordi i li agraïm i reconeixem tot el que ha fet per la nostra cultura, la nostra llèngua i pel nostre poble tot atorgant-li el Premi a la Cultura 2012.
Jordi. Moltes Felicitats !
Cavalls salvatges va aparèixer el 2000 amb Columna i va ser revisada i reeditada el 2016 per Edicions de l’Albí. Sajalín en va treure la versió castellana l’any passat, en plena pandèmia. Kap explicava ahir a Regió7 que la intenció era presentar-lo per la Setmana del Llibre en Català, el setembre vinent. Va parlar de Cussà com d’«una figura colossal de les lletres catalanes. Tenia una intuïció descomunal per una cosa tan fàcil i tan difícil alhora com són les paraules. Amb ell hi havia estat com a espectador amb Anònim Teatre i com a lector». Ja treballant-hi «vaig descobrir que moltes coses les feia d’una forma natural perquè tenia un talent innat per trobar paraules».
Un talent reivindicat
El dibuixant assegurava que «per a mi ha estat un luxe i un aprenentatge treballar al seu costat, tot i que em costa molt treballar amb gent i que em diguin què he de fer. Ell, tot i que ha estat una feinada, ho ha fet molt fàcil i ha estat una experiència extraordinària veure com construíem aquesta obra plegats». Destacava que «ha viscut la vida que volia, en pau amb ell mateix i al seu ritme». Va reivindicar que «és una figura que mereix molt més reconeixement del que ha tingut fins ara».
A partir de Cavalls salvatges, Cussà va continuar publicant amb alguns dels segells més importants de la literatura catalana. Amb Columna va fer La serp (2001) i L’alfil sacrificat (2003); amb La Magrana, Apocalipsis de butxaca i La novel·la de l’ànima; amb Proa, El noi de Sarajevo; amb Empúries, Clara i les ombres i amb Labreu, Formentera Lady, hereva de Cavalls salvatges. Però el catàleg on més cops surt el seu nom és al de l’Albí: Contes d’onada i de tornada (2009), A reveure, Espanya (2010), Contes del Bé i del Mal (2012), El trobador cuadeferro (2016) i El Ciclop (2017).
«Era bona gent»
«El Jordi, després de Cavalls salvatges, va haver de fer un esforç constant per demostrar que no era un ionqui que escrivia sinó un escriptor que un cop havia estat drogodependent -va estar durant deu anys enganxat a l’heroïna- i va demostrar el seu talent», explicava Huch. «Era un pencaire, i ens deixa una obra rica amb diversos títols que no s’oblidaran». Per al futur, l’editor té clar que s’han d’aprovar les assignatures pendents de reivindicar «el Cussà dramaturg i el Cussà poeta», pràcticament inèdits.
Jordi Puig, editor de Comanegra, recordava ahir que «ens vam conèixer quan li vam encarregar un parell de traduccions. Parlàvem de literatura, ens enteníem molt. L’havia llegit, però en conèixer-lo personalment vaig veure que encaixàvem. Era un paio amb qui donava molt de gust estar. Escrivint era enorme, però em quedo amb l’individu, en Cussà era bona gent».
Mostres d'afecte i condol a les xarxes
Les xarxes s'estan omplint avui de missatges de record per la figura de Jordi Cussà. Editors, escriptors, periodistes i lectors es mostren consternats pel comiat d'un escriptor a qui encara quedava molta literatura per escriure. També personalitats del món de la política i les lletres tenen un record pel berguedà, com la presidenta del Parlament, Laura Borràs.
