Ja hi som. Amb el final de les projeccions de la secció competitiva comença l’avaluació dels films vistos i de preveure el palmarès d’aquesta edició tan particular de Canes. No serà una feina fàcil per al jurat que presideix Spike Lee. En part perquè Lee té una personalitat imprevisible i explosiva, però també perquè la secció oficial és una de les més extenses i riques de la història del certamen. La gran qualitat dels films presentats fa pensar que el criteri del jurat serà acceptable sigui quina sigui la seva tria, però les opcions són moltes i molt variades. Si les dones –majoria– i els homes liderats per Lee escolten la crítica, el premi podria anar cap al Japó ja que el film preferit en les votacions diàries que apareixen a les revistes és Drive my car, de Ryasuke Hamaguchi, adaptació d’un relat curt d’Haruki Murakami, que exposa magistralment la interacció entre un director de teatre en crisi i l’obra que està muntant, la mítica L’oncle Vània, d’Anton Txèkhov. La segueix en expectatives de premi Annette, de Leos Carax, el film inaugural, tot i que no és gens habitual en els festivals que el film d’ obertura acabi emportant-se també el gran premi. Potser una manera de compensar la cinta seria donar-li el premi al millor actor, per a Adam Driver, un intèrpret que ja ha treballat anteriorment amb Lee i amb qui manté una excel·lent relació. Una altra de les predilectes de la crítica és A hero, de l’iranià Asghar Farhadi, un autor amb dos Oscars a qui la Palma d’Or sembla tocar-li per la seva trajectòria. El seu film ha despertat algun recel pel seu abús melodramàtic, però Ken Loach fa pocs anys va demostrar que això no és un impediment per triomfar a la Croissette. Davant la dificultat esmentada per endevinar el guanyador ,alguns han analitzat les reaccions de Spike Lee durant les projeccions i l’han vist abraçar-se amb el director de l’africana Lingui, Mahamat-Saleh Haroun, i aixecar-se exaltat per aplaudir Red rocket, de Sean Baker. I Benedetta? I Tre piani? I Titane? Tampoc no desentonarien amb la Palma d’ Or... Sigui quin sigui el palmarès, no podrà amagar una edició completament excepcional.