Berni Puig (Castellbell i El Vilar, 1990), presenta aquest dimecres a Lleida el seu nou projecte artístic, El preu de la fruita, un treball d'investigació artística al voltant del conflicte dels temporers treballadors de la fruita a la Plana de Lleida, produït pel CCCB (Centre Contemporani de Cultura de Barcelona, i amb l'ajut del Konvent, l'acompanyament de Cultura del Bé Comú i l'ajuda de la Plataforma Fruita amb Justícia Social. L'exposició constarà de sis parades pel Barri Vell amb diferents visions sobre el tema, i algunes escultures de ceràmica repartides pel barri.

Com va sorgir la idea de treballar al voltant del tema dels temporers?

L'estiu passat estava a l'església de Penelles treballant en el meu anterior projecte i es va començar a fer ressò mediàtic dels temporers, perquè molts estaven dormint als carrers de Lleida. Allà m'hi vaig començar a interessar. Va ser una barreja de dos factors: la proximitat en estar a Penelles i que se'n va parlar molt. Tenia ganes d'ajudar.

I així neix el seu projecte, que ha pres forma un any més tard.

Val a dir que el projecte artístic no s'ha desenvolupat. El que presentem el dimecres a Lleida és la fase més iniciàtica del que tenim al cap, és a dir, el resultat d'un llarg treball d'investigació en què, com a artista, no m'hi he expressat del tot. Simbòlicament he fet les estàtues de fruita de ceràmica, que és la forma en què he pogut deixar el meu segell, però el projecte encara està en una fase embrionària.

Per què vau decidir presentar aquesta primera fase de recopilació d'informació?

Bàsicament perquè parlant amb tots els agents del conflicte ens vam adonar que ens faltava un munt d'informació per anar més enllà, que encara anàvem coixos. Estem dedicant aquest 2021 a fer un treball de camp i a saber més informació, perquè hi ha molta responsabilitat en el que faig. La ceràmica representa el punt de trobada, simbòlic, entre la part plàstica que és la que més domino, i la periodística.

Com ha estat el procés d'investigació? Entenc que ha estat nou per vostè

Bastant complicat. Ara valoro més la feina d'un periodista. Ho he passat malament perquè el mateix procés és antagònic a la meva forma de ser. Soc més reservat i no m'agrada ser intrusiu, però pel projecte necessitava informació i sobretot testimonis, el què suposava que havia de parlar amb molta gent. Al final ho he anat fent a la meva manera, potser he tardat més, però he intentat connectar amb l'ecosistema dels temporers, entrar-hi a poc a poc. Això m'ha bloquejat artísticament, tot i que ara ja començo a tenir pautes.

En quin punt es troba del procés creatiu?

Tot procés canvia constantment. Amb el Jordi Jet anem veient els punts forts i dèbils del que tenim al cap, però costa donar-li una forma definitiva. Ho anem adaptant. Te n'adones que el com és molt difícil en un tema que és tan sensible i involucra tantes realitats, no és senzill trobar la fórmula perfecta.

Una de les parts més interessants de l'obra és que conflueix amb l'espai en què hi ha el punt de conflicte. No en un estudi, sinó allà mateix.

Sí, és molt més enriquidor i interessant pel visitant el fet d'estar sobre el terreny i no en un espai tancat que no té a veure amb el tema. És veritat que també es pot fer a través de la web del CCCB i que el fet de no anar-hi no és cap impediment, però es gaudeix més si s'hi va perquè es genera una atmosfera diferent.

La fruita com a objecte transformador. Ha canviat la seva forma de concebre-la?

Totalment. És un objecte polièdric que convida a acostar-s'hi des de diferents perspectives, i una mica l'interès a l'hora d'abordar-lo era precisament contraposar les diferents cares de la fruita. Per a un pagès simbolitza la terra, la seva tradició, per a un ciutadà és un aliment, i en canvi per a un temporer és el seu modus vivendi, només una forma de subsistència molt precària. Cadascú s'hi acosta de forma diferent. En el meu cas, després de la investigació, he variat la meva relació amb la fruita i diria que amb tot aliment.

Ha arribat a alguna conclusió després de la seva investigació?

Que tots som culpables de la situació actual. El problema som els consumidors i les grans empreses de les quals no en sabem ni el nom i que regulen el preu de la fruita. Els pagesos estan sotmesos a aquestes dinàmiques i al final acaba sent un peix que es mossega la cua en la qual els temporers són sempre els més dèbils, els més vulnerables.

Treballar un tema tan controvertit al mateix lloc dels fets no ha de ser senzill. Hi ha tensions?

Sí, i és la part que menys m'agrada tot i que paradoxalment és la que com a artista busco. És la primera vegada que treballo un tema tan problemàtic i apareixen tensions, és una cosa nova per mi i estic aprenent a gestionar-ho a mesura que avança el projecte. A vegades em sento insegur i preferiria estar al meu taller pintant, però al final el projecte ha estat com tirar una pedra muntanya avall, ha anat fent-se sol i prenent forma a mesura que avançava.

Ens pot dir quan acabarà el projecte?

És un procés que va canviant, però si tot va bé el 2022 podria presentar un projecte plàsticament més elaborat.