La flamant directora del MACBA, Elvira Dyangani, ha esbossat aquest dijous els eixos del seu projecte. El "ressorgiment" del museu, ha dit, passa per fer-lo mes "necessari" per la gent i adaptat al seu entorn. A nivell de relat, la directora proposa un "nou punt de vista" que té com a punts clau la caiguda del Mur de Berlín, la guerra contra el terrorisme i l'actual paradigma neoliberal. Sobre la polèmica pels recents canvis en l'organigrama, amb destitucions i dimissions, Dyangani ha dit que cal "una transformació institucional més enllà d'agendes personals", però ha admès que s’hagués pogut fer "molt millor". "Vull un MACBA dels afectes”, ha proclamat abans de prometre que amb ella la institució "volarà", si la "deixen treballar".

Elvira Dyangani Ose ha demanat que se la "jutgi" per la feina que farà en endavant, i ha recordat que no s'incorpora de forma efectiva fins al setembre. La flamant directora ha sortit al pas de les crítiques d'una part del sector artístic a la reorganització de l'organigrama del museu i les destitucions de la conservadora en cap, Tanya Barson, i el cap de programes, Pablo Martínez. Dyangani ha agraït a tots dos la seva tasca, i ha concedit que s'hauria pogut fer "molt millor" la gestió del seu cessament. El gerent del museu, Josep Maria Carreté, ha explicat al seu torn que els canvis en l'arquitectura de l'equipament es van començar a treballar a l'octubre de 2020 per mandat del Consell General, i ha afirmat que no han fet més que "aplanar al terreny" a la nova directora, amb la qual ha dit que no hi ha "cap discrepància". Carreté també ha volgut remarcar que amb els canvis "el gerent no guanya responsabilitats en abolut", cosa que se li havia criticat. "Amb l'Elvira seguim treballant, tirant endavant un projecte encarregat per les institucions de la casa per fer un MACBA més obert, potent, i afrontar una nova etapa".

El MACBA d'Elvira Dyangani

La mateixa directora ha constatat que ella serà la màxima responsable del museu, i tot i que ha defensat que "la situació actual exigeix una transformació institucional", ha dit que no voldrà sotmetre's a "agendes personals" ni a una arquitectura institucional massa present. "Vull portar una visió carismàtica de la institució, perquè aconsegueixi prosperar fins al seu màxim potencial, i és molt: Nosaltres volarem, però per això necessito que em deixeu treballar", ha defensat. Dyangani Ose ha plantejat que el museu del futur necessita fer-se més "necessari" pel seu entorn i pel seu públic. "Un lloc que fomenti la pertinença i que els seus públics exigeixin el sentit de propietat; s'ha de convertir encara més en una institució viva, transparent, orgànica, dinàmic i inclusiva", ha enumerat. La nova directora també ha dit que "tot el que necessita el MACBA pel seu ressorgiment és entendre la seva localització en un barri històric i divers", cuidar el seu equip i el seu públic.

La nova directora del MACBA, Elvira Dyangani, davant del museu amb l'alcaldessa Ada Colau, la consellera Natàlia Garriga i la presidenta de la Fundació MACBA, Ainhoa Grandes Pau Cortina

"Un nou punt de vista"

En el terreny artístic, Dyangani ha plantejat "un nou punt de vista". Vol que Barcelona i els seus actors tinguin un lloc distintiu, però amb una porta d'accés al "panorama del carrer, transdisciplinari i generacional". Quant a la cronologia històrica a abordar, ha situat com a punt de partida la caiguda del Mur de Berlín, i elements clau com l'entrada d'Espanya a la UE, la guerra contra el terrorisme del tombant de segle o "l'actual paradigma neoliberal en que està immers el nostre present". "Renovar les formes i discursos artístics internacionals de l'època de postguerra" és un altre dels seus propòsits, i un dels terrenys objecte de projectes internacionals, mostres col·lectives i individuals a gran escala, així com dels programes públics. Dyangani s'ha declarat "preparada" per assumir aquesta responsabilitat, i no tan sols per la seva formació i trajectòria sinó també, ha dit, pel "desig de compartir el seu gest" i treballar per fer un "MACBA dels afectes", amb autonomia respecte l'arquitectura institucional però sempre en diàleg amb els seus representants al Consorci.