Poesia i música imbricades en un mateix espectacle. La tretzena edició de Stagnum, el festival multidisciplinar celebrat a Santa Maria de l’Estany, obrirà les seves portes demà amb una actuació que s’estrena al certamen. La poeta moianesa Neus P. Cirera i el trompetista Raynald Colom oferiran una vetllada (22 h) en què la poesia de Cirera es fondrà amb la trompeta de Colom.

Quan David Cid, director artístic del festival, li va proposar a Cirera participar en el certamen amb la seva poesia només li va demanar una cosa. «Diga’m què et vindria de gust fer». La poeta, que ja havia recitat amb músics, va triar la trompeta com a instrument per acompanyar la seva poesia, i a partir d’aquí tot va anar rodat. Com explica la moianesa, «jo no coneixia al Raynald personalment, però en soc una gran fan. Em sembla un dels millors trompetistes d’Europa i quan el David em va proposar el seu nom em va fer molt feliç». Així és com va néixer Perquè és una vegada hissada la paraula que arribarà el vent, un espectacle, que amb només un mes d’assajos ha aconseguit trobar el seu punt exacte. «Ha estat un procés molt natural. Primer vaig llegir els textos i després vaig buscar un sistema per cohesionar les seves lletres. Es tracta de traduir amb música les seves paraules», apunta Colom.

Cada vegada és més comú que en els festivals s’aposti per la fusió entre diferents disciplines. Per a Cirera, el «futur és híbrid o no serà. En tots els àmbits els gèneres estan cada vegada més desdibuixats i és per això que Stagnum és un festival de tanta qualitat, perquè aposta per la part més imaginativa i creativa». Això no és cap novetat per als dos artistes. Tant Cirera com Colom beuen d’altres gèneres i disciplines. «A vegades la gent pensa que els músics només ens alimentem d’altres músics, i no és així. Jo llegeixo molt, m’agrada l’art, tinc diferents influències que a l’hora de fer música són importants», subratlla el trompetista. Tant la Neus P. Cirera com el Raynald Colom són dos artistes polifacètics. Els agrada provar nous reptes. «Porto molts anys lluitant perquè no se m’encotilli dins l’etiqueta de músic de jazz. Sóc més que això i vull que la meva música parli per mi», explica Colom. El festival Stagnum ofereix la possibilitat de crear, sense cap més etiqueta que la del propi festival.

Un dels objectius del certamen és el de potenciar i visibilitzar propostes úniques, nascudes dins el marc del festival, perquè puguin tenir més volada posteriorment. «La idea és seguir movent-ho i donar-li continuïtat», confirma el músic. L’espectacle ha estat tot un repte per a la poeta moianesa, que ha treballat colze a colze amb un músic al qual admira. «Ha estat molt fàcil treballar amb el Raynald. És intuïtiu i molt àgil i dona resposta al que escric». La poeta ha preparat una sèrie de poemes inèdits i d’altres ja publicats en un tast que «busca ser una selecció lleugera, oberta per a un públic divers i amb l’ànim que tothom s’hi pugui acostar», explica Cirera. En el recull hi ha poemes «menys intimistes, de mirada més àmplia. Alguns més abstractes, d’altres que parlen d’experiències col·lectives com l’1-O», subratlla la poeta.

Música i poesia prenen una mateixa forma en el que serà l’estrena del festival Stagnum, que es podrà veure al claustre. Una proposta que la poeta i el músic esperen que sigui l’inici d’un llarg recorregut per d’altres escenaris.