Jordi Fàbregas va rebre l’homenatge de Sallent (26- 04-2021), vila on va néixer, amb un solemne acte institucional i un altre de record popular, on participaren tota la imatgeria sallentina en una mostra amb la Banda de l’Escola de Música, músics del CAT, dansaires grallers i corals sallentines, amb la presència de la seva esposa, Lola Capdevila Campà, que sempre ha estat al seu costat, i el seu fill Pol.

Hi participaren la consellera de Cultura de la Generalitat, l’alcalde de Sallent, el de Folgueroles i la regidora de Cultura del districte de Gràcia de Barcelona, on ell vivia des de feia anys, i altres autoritats del món sallentí i musical català.

Des d’aquell dia, la sala gran del Centre Cultural de la Fàbrica Vella porta el seu nom amb una placa que diu: «Excel·lentíssim Jordi Fàbregas i Canadell (Sallent 20-04-1951/Barcelona 20-01-2021). En honor al músic, compositor i gestor cultural sallentí. Un referent i divulgador de la música tradicional i d’arrel catalana i un model a seguir de generositat i qualitat humana. Tal com tu ens diries: Amunt i Crits!».

Amb una important activitat cultural en la creació i com a propagador de la música popular, des del Centre Artesà Tradicionàrius, a Barcelona, va fundar i dirigir el Festival Tradicionàrius (1988), i creà TRAM-Associació per la Tradició Musical (1990) i el CAT Centre Artesà Tradicionàrius (1993).

A més de músic, intèrpret de gralla, guitarra i harmònica, compositor i arranjador de cançons tradicionals, va crear diversos grups, com Coses (1973), l’orquestra L’Harmònica Brava (1979), La Murga (1980), Primera Nota (1987), especialment, El Pont d’Arcalís (1990), amb nombrosos enregistraments en solitari (des del 1968) i en els diferents grups (des del 1980), i múltiples actuacions arreu per difondre la música popular, com la participació en la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional a Manresa (des del 1988).

Fàbregas rebé diversos reconeixements, com el Premi Nacional de Música (1991), el Premi Nacional de Cultura Popular (1995), la Medalla d’Honor de Barcelona (2006) i la Creu de Sant Jordi (2020), per «la tasca de recuperació i promoció de la música popular i tradicional catalana i pel seu paper indiscutible en la fundació i consolidació de nombrosos festivals i de diferents grups musicals d’arrel tradicional».

Cal ressaltar el Premi Bages de Cultura, guardó d’Òmnium Cultural del Bages, i que li fou lliurat el 25-11-2016, en un acte solemne al saló de sessions de l’Ajuntament de Manresa. Va manifestar el seu agraïment dient que, «amb molta il·lusió i molta sorpresa, el rebia amb honor».

Va ser autor d’una llarga llista de treballs com a compositor, entre elles «Per tu, Boi», (dedicada al seu fill difunt), dins el recull de 10 peces per a piano i gralla (1998), i sobretot la música per als balls de gegants de diferents colles, destacant els Gegants de Sallent (1981), Gegants de Gràcia, del Pi, de Santa Maria del Mar, de Nou Barris, etc.; també va ser un dels impulsors de la renovació de la imatgeria festiva de Barcelona, amb la creació del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona, dirigint i creant Els Ministrils del Camí Ral.

Fàbregas, amb la seva incansable tasca, va veure en vida els seus fruits. Així, en una entrevista remarcava: «El salt que ha fet el sector de la música popular és exponencial, hi ha més gent i de molt nivell» (Regió7, 25-11-2016). Gràcies Jordi, has deixat sòlida petjada!