Dins el cinema d’acció, hi ha una accepció que comença a ser predominant en el gènere perquè, cíclicament, surten una o més pel·lícules que triomfen a les taquilles i esdevenen el model a seguir: és la branca narrativa on el protagonista és un pare (sí, majoritàriament és un home, tot i que sembla que comença a haver-hi un viratge cap a la protagonista femenina) a qui li maten la dona i, a més de fer-se càrrec d’una filla o un fill traumatitzats, descobreix que el sistema no farà res per a ell i decideix venjar-se pel seu compte. La darrera de les incorporacions a la llarga llista de títols sobre el tema és Sweet Girl. La pel·lícula se centra en Cooper, un home rude i de poques paraules que sempre ha tendit a prendre males decisions en el pitjor dels moments. Quan la seva dona és assassinada, el seu món s’esfondra, i també el de la seva filla adolescent, amb qui no connecta tant com voldria. Per descomptat que el sistema no sap donar resposta al seu dol ni a la seva set de justícia, i Cooper acaba traient la seva cara més amagada perquè els responsables del crim tinguin el que es mereixen.
