No gaires ballarines tenen l’ocasió de posar el peu a White Lodge, el centre de formació de la prestigiosa escola del Royal Ballet de Londres. Una de les que ha tingut l’ocasió de ser-hi, en un curs de formació intensiu d’estiu, és la santpedorenca Berta Piedra Segura, de 14 anys.

Tot i així, el seu somni és ser seleccionada per formar-s’hi durant el curs. Ja ho va intentar l’any passat, sense èxit. És un pas complicat perquè s’hi presenten milers de sol·licituds de ballarines de tot el món, i les places són comptades. No més d’una dotzena. No hi ha tanta competència en el cas dels ballarins, però Déu d’hi do: es reben centenars de candidats per al mateix número de places. La família Piedra-Segura ja ha contactat amb la família de Guillem Cabrera Espinach, de Sant Salvador de Guardiola, que és a punt de completar la seva formació al Royal Ballet.

Berta Piedra Segura davant la façana de White Lodge ARXIU PARTICULAR

Ara, amb l’experiència adquirida en la seva estada a Londres del 15 al 21 d’agost, Piedra, que estudiarà tercer d’ESO al Paidos i és alumna de l’escola de Ballet Olga Roig de Manresa, tornarà a intentar ser admesa per al curs que ve. «Per a ella ha estat molt important xafar l’escola del Royal Ballet. És un somni per a moltes ballarines. Amb aquesta experiència, potser tindrem més punts perquè la seleccionin per estudiar-hi», assenyala la seva mare, Mireia Segura.

Berta Piedra balla des dels 3 anys. La seva mare, que sempre ha ballat dansa espanyola, li va apuntar «perquè em feia il·lusió i volia que fessin un esport. Però per a ella ballar ha esdevingut una passió absoluta. És molt disciplinada i cada cop vol avançar més», remarca. Van decidir fer el pas de provar d’entrar al Royal Ballet, després que «professors que venen de fora a l’escola Olga Roig m’hagin comentat que sembla que té moltes qualitats per a la dansa i que provem que faci el salt». I sempre han comptat amb el suport de Laura Bataller, directora de l’escola Olga Roig, per preparar fotos i vídeos de posicions i moviments per enviar a Londres.

De tota manera, Piedra és conscient de la dificultat d’entrar al Royal Ballet: «em diu ‘mama, ho tornarem a provar, però sinó hi ha altres opcions’». Ara bé, la jove ballarina té clar que el seu futur passa per formar-se en un centre de dansa punter a l’estranger. «El Royal és l’escola més reconeguda, però hi ha altres centres a Londres mateix. Ara la idea és sortir a fora, perquè aquí tot és més limitat».

Piedra valora l’experiència d’aquest estiu com a fantàstica: «li va agradar tot, l’organització, els finestrals de les aules, l’habitació... encara que tot es feia molt d’horeta. I explica que va aprendre molt, perquè li encanta que la corregeixin, perquè diu que balla per millorar, perquè sap que no és perfecta. Ella ja s’hi hagués quedat», explica la seva mare.

En el grup en el qual va fer el curs d’estiu, va tenir companyes d’Anglaterra, d’Escòcia, dels Estats Units, del Canadà... «i va haver d’espavilar-se amb l’anglès. Era el primer cop que marxava sola a fora, es va adaptar superbé i va fer amigues i tot». La rutina de l’escola programava classes de ballet clàssic cada dia, amb puntes i repertori, i es combinava amb altres disciplines: pilates, contemporani, jazz... El darrer dia van fer una funció a l’aire lliure, al recinte del parc de White Lodge, però, degut a la covid, els pares no hi van poder assistir.