El surienc Biel Macià (1997) i el manresà Enric Vilajosana (1997) van concloure el 25 d’agost passat una fita en el món de l’escalada bagenca: van coronar 107 agulles en una setmana. Aquest era l’objectiu de MONTSERRAT, projecte integral 107, un documental sobre el procés d’escalada i de descoberta de punts de Montserrat. Macià, que ja va ser doblement guardonat als premis VOC amb París, la meca del Parkour, combina el parkour i l’escalada amb el documental, les seves grans passions. El documental sortirà, si tot va bé, l’estiu de l’any vinent, i Macià, que en va ser l’ideòleg, serà qui l’editarà.

D’on neix la seva vocació com a documentalista?

Ja fa deu anys que m’interessa l’audiovisual. Al principi, als 13 i 14 anys, era més una cosa que feia amb amics, com a hobby quan anàvem d’acampada i érem escoltes. Arran d’aquells anys em vaig aficionar, i en fa cinc que m’hi dedico de forma més professional després d’estar un temps al Marroc amb una ONG. Allà vaig adonar-me que calia fer alguna cosa més, buscar transmetre un missatge amb el que es gravava.

Ja suma dos projectes previs. Què n’ha après abans que comencés aquest projecte?

Aquest és el primer que faig realment pensat i meditat, els altres dos van ser més improvisats, el material que tenia va prendre forma una vegada es va acabar l’experiència. A mi no m’agrada ficcionar l’experiència, sinó que procuro que tot sigui real, no em preparo escenes, sinó que intento mantenir l’essència del moment. És un dels punts clau.

Per tant, no hi ha guió?

Sí, hi ha un guió d’intenció perquè, si no, seria un caos, però una vegada passa la història es refà el guió per ajustar-lo.

El parkour és un element central no només en els seus documentals, també en el seu dia a dia.

Quan vaig començar a fer parkour, com és un esport minoritari, l’única forma que tenies de millorar era gravar-te i després compartir-ho per grups de WhatsApp amb altres membres de tot Catalunya que t’ajudaven. Per tant, és natural per a mi lligar el parkour amb el documental, perquè jo ja em documentava quan ho feia. Una vegada ho graves, t’adones que és molt estètic, que té molta potència visual; per tant és més fàcil poder-ne construir alguna cosa.

Com sorgeix Montserrat, Projecte Integral 107?

L’estiu passat va ser la primera vegada que vam fer una via llarga, que precisament va ser la de Montserrat, i ens va encantar. Va ser una gran experiència i, juntament amb l’Enric, vam decidir fer-ne alguna cosa. Durant aquest any hem fet escalades i de mica en mica ens hem sentit cada vegada més còmodes.

Com ha estat el procés de documentació?

Ha estat una moguda, perquè realment al principi no teníem cap tipus d’informació. Nosaltres estàvem acostumats a fer escalada en altres tipus d’espais i mai havíem fet un cim. Vam agafar molts llibres sobre la història de Montserrat per conèixer bé el terreny, vam estar parlant amb molta gent i tot l’any hem estat de prova, veient com ens sentíem. Ara Montserrat és com si fos casa nostra, ens hi sabem moure perfectament.

Va ser complex enfrontar-se a Montserrat sense tenir-ne gaire coneixement?

Quan comences a llegir llibres i a fer expedicions descobreixes punts que ni sabies que existien: coves, camins i vies apassionants. És un món que hem descobert l’Enric i jo a mesura que anàvem avançant, perquè la veritat és que Montserrat és una muntanya en què és molt fàcil perdre’s.

Té la percepció que hi ha molt desconeixement sobre Montserrat en la gent del Bages?

Sí. Al final és una muntanya que en molts punts s’assemblen l’un a l’altre, i és fàcil perdre’s. La gent es queda a Sant Jeroni i al monestir perquè és el que és més conegut, i fins que no l’explores, no la descobreixes realment.

Quan veurà la llum el projecte?

Ens agradaria lligar el documental amb el mapa de siluetes de la muntanya i el llibre. Tenim més de 100 hores de metratge i ara toca muntar-ho tot. Tant de bo el documental pogués sortir l’estiu que ve. Encara ens falta gravar les entrevistes i potser algun pla de recurs. Estic content. Crec que pot ser una de les millors peces audiovisuals fetes sobre escaladors a Montserrat.