Ahir es va projectar a Venècia el film que serà la inauguració del proper festival de Sitges. I podem certificar que serà una excel·lent i oportuna opció per iniciar el certamen fantàstic del Garraf. Mona Lisa and the blood moon és el nou film d’ Ana Lily Amirpour, directora iraniana que s’ha convertit en un emblema del nou cinema de gènere liderat per dones.

El seu debut, Una chica vuelve a casa sola de noche, va ser una brutal sorpresa al festival de Sundance, des d’on va insuflar una poderosa frescor al món dels vampirs al mateix temps que plantejava una posició feminista sòlida i sense cap gratuïtat. Amor carnal va suposar el seu salt a Hollywood, de la mà de Jason Momoa i Keanu Reeves, entre altres, i ja es va presentar aquí a la secció oficial de Venècia, on aquest especialíssim relat sobre canibalisme va obtenir el premi especial del jurat. La reacció de crítica i públic va ser molt més discreta que amb el seu primer film, però es va seguir creant una poderosa expectativa al voltant del seu futur en el cinema. Mona Lisa and the blood moon manté el mateix esperit salvatge de les propostes anteriors amb el relat d’una noia anomenada The Lunatic, que, després de viure tancada en una residència per a malalts mentals tota la vida, intentarà incorporar-se a la societat, malgrat les dificultats que trobarà a la complexa ciutat de Nova Orleans. Els poders mentals de la noia seran l’espurna definitiva per desencadenar una orgia de violència i humor negre al ritme d’una contagiosa banda sonora.

Interpreta la protagonista la coreana Jeon Jong-seo, brillant a Burning, i s’ acompanya de dos noms més populars en el cinema nord-americà com Kate Hudson i Ed Skrein. El film posseeix un seductor look visual clarament inspirat en el cinema dels anys vuitanta i noranta, i podria formar una perfecta sessió doble amb una altra cinta presentada a Venècia, l’excèntrica Last Night in Soho, d’ Edgar Wright.