Ara fa 3 o 4 anys, el guionista, narrador i dramaturg manresà Agustí Franch (1976) va llegir la història d’una parella dels Estats Units formada per un home trans embarassat. Les contradiccions, les il·lusions, la duresa psicològica de l’experiència i la seva lluita vital van transformar-se en una idea narrativa per a Franch. Però l’escriptura, en format teatral, no va arribar fins que va parlar amb l’actor olesà Isidre Montserrat. «Vam pensar que el muntatge, a nivell de producció, era senzill, i que ho podíem tirar endavant», explica Franch. I amb moltes ganes i a través d’un monòleg del protagonista, va sorgir Ximpanzé, una obra que narra la vida del Marc, un home trans de 42 anys, embarassat, que arriba a la sala d’espera de ginecologia i «a partir de sentir-se observat per la resta de pacients, explica la seva història», apunta Franch. Des d’avui, Ximpanzé es torna a instal·lar al teatre Gaudí de Barcelona on el juliol va exhaurir entrades gràcies a la bona resposta del públic. Ara, fins al 31 d’octubre.
El muntatge, de la Cia. Inevitables, el dirigeixen Núria Florensa i Raül Tortosa, amb música de Jofre Bardagí, i es va estrenar el juny a La Passió d’Olesa de Montserrat i es va representar a altres municipis, com Abrera. El muntatge, com explica Franch, està basat en històries reals de persones com Gina Serra, Joana López, Sofia Bengoetxea, Hugo Alanis i Leo Raventós. «És un tema que necessita de molta sensibilitat. Ni jo ni l’Isidre ho hem viscut en primera persona i teníem clar que no volíem dir ni fer cap bestiesa. Hem passat hores amb persones trans que ens han fet descobrir moltes coses. Persones amb edats similars, per exemple, però amb experiències completament oposades». Des d’un noi trans que «no parlava perquè odiava la seva veu i que ho va acabar superant quan va fer el trànsit, sense ni comentar-ho a casa, fins un altre que, amb la seva família, ja van iniciar el trànsit als 8 anys». «La meva feina», continua Franch, ha estat «fer una mena de trencaclosques i idear un fil conductor» per a l’obra. De fet, la posada en escena s’acompanya amb el suport de material audiovisual amb entrevistes a testimonis que han viscut la transexualitat en primera persona.
Astronomia i metàfores
I en la història està molt present l’astronomia, una ciència que fascina a Isidre Montserrat i que en l’obra -el pare del protagonista, el Jordi, n’és aficionat- es transforma en un «instrument» a l’hora d’explicar la vida del Marc: «és ideal per establir metàfores», diu Franch. A més, a partir d’aquí surt el títol de l’obra. Tot parteix de l’astrònom Carl Sagan, apunta l’autor manresà, que «deia que els ximpanzés i els humans tenen en comú el 98% del seu ADN. Però el 2% de separació és un abisme». I aquesta aparentment mínima diferència serveix per explicar la incomprensió amb què topen sovint les persones trans «abans de fer el trànsit o quan estan en procés respecte els altres, que se’ls miren com si fossin bitxos rars o micos de fira. Estan al 2% de la persona que voldrien ser quan han descobert i acceptat la seva identitat». En el muntatge, l’actor olesà, membre fundador de la companyia Dara, es va encarregar de buscar Florensa i Tortosa per fer la direcció, explica Franch: «necessitàvem persones que poguessin entendre aquesta sensibilitat. I puc dir que són els dos directors que han entès millor les intencions de cada paraula del text», assenyala el manresà. En l’obra hi participen també professionals andorrans que el mateix Franch, que fa anys que viu i treballa a Andorra, va anar a buscar.
A Ximpanzé, que uneix la ficció i amb les històries reals, és molt present la figura del pare del protagonista i la relació que els uneix amb la qual, diu Franch, «el públic se sent identificat. Les relacions paternofilials van canviant i a l’obra queda reflectit més enllà de si has tingut una vida diferent dels altres per la recerca de la teva identitat». I la resposta del públic?. Com explica l’autor manresà, «quan s’acabava la funció el públic abraçava l’Isidre, molts trans i pares i mares de persones trans per donar-li les gràcies per haver fet l’obra». I això que, subratlla Franch, «al principi vam pensar que com que l’Isidre no n’era potser tindríem problemes, però el projecte va néixer amb ell. Els testimonis reals per construir el personatge han ajudat molt a crear-lo i l’Isidre ho ha fet amb sensibilitat i respecte per a tothom». Ximpanzé ja té emparaulats diferents bolos després de l’estada al Gaudí. I ara, diu, és el moment perquè els programadors la vegin: escoles i instituts serien, apunta, un escenari perfecte per a una obra que remou les consciències de la incomprensió.
Amb un film en postproducció i una novel·la a les llibreries
El manresà Agustí Franch té molt clar que l’avantatge d’escriure per plaer, no per encàrrec, fa que escrigui el que vol, quan vol i com ho vol. Així, per exemple, i en la seva faceta de dramaturg, després de tocar un tema tan sensible com l’evasió de jueus durant la Segona Guerra Mundial en l’obra Fred, Franch va transitar per la comèdia amb intriga a Èxit i, ara, tracta un tema d’actualitat amb el monòleg dramàtic Ximpanzé. A més, Franch va publicar a la primavera la novel·la L’home que feia núvols de sucre (Editorial Mesclant), un llibre que «feia anys que estava escrit i que suposa un canvi de registre. Sempre havia fet històries trepidants, llibres de lectura ràpida. Aquesta és una novel·la de personatges, per entrar-hi a poc a poc» i que a Manresa es pot trobar a les llibreries Rubiralta i Parcir. En cinema ha signat el guió d’El fred que crema, al costat de Juanma Trullenque, basat en la seva obra de teatre, Fred (guanyadora del premi de teatre 50è Aniversari Crèdit Andorrà) que es troba en fase de postproducció. La música l’ha creat el també manresà Francesc Gener. Actualment, Franch dirigeix i fa els guions del Club Piolet a Andorra televisió.
