Solsona s’apunta a l’humor dels Monty Python

Així, l’any passat Lacetània Teatre va optar per una obra de més petit format (La nostra ciutat, dirigida per Mia Parcerisa) i s’ha esperat a la festa major d’enguany per tirar endavant Molta merda, «una versió molt lliure» de la celebrada comèdia Monty Python and The Holy Grail, que els sis joves còmics van concebre el 1975, en el descans entre la tercera i la quarta temporada televisiva.

L’obra és una paròdia de l’Anglaterra medieval i els cavallers del rei Artur a la recerca del Sant Grial. Però, en realitat, es fa una crítica als estereotips de la vida moderna en clau de comèdia musical. Albareda recorda que, 30 anys després, també se’n va fer una adaptació teatral, Spamalot, a càrrec d'Eric Idle, membre de Monty Python, però «ens quedava molt lluny», perquè fa referències a Las Vegas i a la participació dels jueus en el gènere musical. Així, la versió solsonina se centra «en la recerca del Sant Grial interior», i es fa una adaptació amb el tema homosexual, incidint en la percepció que «tens més números de fer teatre musical si ets gai».

«Ens en fotem dels musicals»

El títol del muntatge, Molta merda, fa referència a «la dicotomia entre l’expressió que ens desitgem els actors i la situació que tenim ara amb això de la pandèmia». En l’obra, que com ja s’ha dit comença amb un carro ple de morts per la pesta negra, destaca la part musical «amb la qual fem molta conya: ens en fotem dels musicals, però aquesta obra no deixa de ser-ho... Perquè és cert que si es posa humor a la vida tot s’enllustra millor». Seria allò de mirar sempre el costat bo de la vida.

I precisament per posar humor a la situació actual es va decidir tirar endavant aquest muntatge dels Monty Python, «perquè és el seu aniversari i perquè l’humor anglès ens queda molt a prop als catalans. Seran dues hores de teatre en les quals la gent riurà», destaca el director teatral solsoní.

Els qui realment s’ho passen bé fent l’obra són els mateixos implicats, «i això és primordial facis el que facis, sigui drama, comèdia, tragèdia... Ja que ho fem per passar-ho bé, doncs tant per tant que tothom estigui content», apunta Albareda, que no amaga que, realment, la covid els ha plantejat moltes dificultats.

Entre els positius i els contactes, el cert és que tots els actors no han coincidir fins el passat cap de setmana i tots els actors i tots els tècnics encara no s’han aplegat. Per això no s’estrena Molta merda fins demà, perquè la idea inicial era ja haver-la posat en escena el passat dia 7, «però a finals de juliol, comparat amb altres anys, anàvem molt verds». Se n’han programat quatre funcions, entre aquest i el proper cap de setmana.

Molta merda trenca la quarta paret («hi ha accidents dins de l’obra, i des del pati de butaques no se sap en formen part o no»), però, tot i que l’hi han demanat a Albareda, «no parla del tema del bisbe. És un clàssic universal des del qual s’arriba al particular, no és cosa de mirar-nos al melic».

No al bisbe, sí als Pastorets

Al que sí que es fa referència a Molta merda és als Pastorets, perquè s’utilitzen telons de l’escenografia del muntatge nadalenc. Els actors diuen diversos cops la lletania: «oh! quin bosc més fosc i caríssim reciclat de Pastorets». I també s’han utilitzat les grades del Tatrau Teatre per «convertir-les en cinc castells diferents, depèn de les llums és dels francesos o dels anglesos». Perquè els tècnics tenen feina: quan no s’ha de pujar la trampa, s’ha de fer fum o fer anar el canó de llum.

Els actors, per la seva banda, ho tenen complicat amb els canvis de vestuari, que n’hi ha un munt! En aquest muntatge, als actors habituals de Lacetània Teatre se n’hi han sumat quatre de l’escola del Tatrau. A aquesta generació més jove, Albareda els va posar deures: «em vaig quedar parat perquè no coneixien els Monty Python. I això no pot ser!».