Autor prolífic i polifacètic, Jordi Santasusagna (Cardona, 1971) va ser notícia a principis d’any per la concessió del 8è Premi Memorial Agustí Vehí Vila de Tiana de novel·la negra per l’obra Porcs. El segell Alrevés publica ara el llibre dins la col·lecció Crims.cat coincidint amb l’inici del curs literari.

Un títol contundent. D’on surt la novel·la?

El punt de partida és un personatge que vaig fer sortir en una anterior novel·la meva, L’infern d’Alabastre, ja fa deu anys. No era el protagonista, ni tan sols un secundari, més aviat un personatge terciari, un home sol, solitari, vell, brut, amb històries al darrere que ningú coneix. I ja aleshores vaig pensar que algun dia faria una ficció amb ell com a eix central.

Per què l’atreia?

La veritat, no ho sé. M’atreia l’individu, no l’arquetip. El Quisca és un home gran, solter, brut i esquerp, a un pas de la bogeria. Una d’aquelles persones que arriben al punt a què arriben perquè hi ha unes circumstàncies que no li permeten fer net. I acaben la seva vida amargats i amb un rerefons que, si un dia explota, els qui hi ha al seu voltant tenen un problema. El Quisca és un home que decideix venjar-se.

Uns bons ingredients per a una novel·la negra.

Sí, però no tenia noció de fer una novel·la negra. A Porcs també hi ha un punt d’humor àcid. El negre és un gènere flexible, jo no soc amant de les etiquetes, i de fet la meva novel·la no és detectivesca, no hi ha el típic policia amb problemes personals que ha de resoldre un cas.

Per què creu que hi ha tanta varietat de registres dins del gènere negre?

Potser hi ha un cansament de l’arquetip, una necessitat de fugir-ne. De fet, Porcs no se centra en el personatge que ha de solucionar un afer, perquè a la pàgina 30 ja se sap qui mata a qui.

I a diferència d’altres novel·les ambientades a Catalunya, no hi ha Mossos d’Esquadra.

Cert, és que el punt de partida és el dia de la inauguració dels Jocs de Barcelona, i aleshores encara no hi eren, els Mossos. A Porcs hi surt la Guàrdia Civil.

L’acció se situa en un poble. Per què va triar el 1992 com a marc temporal?

M’agrada ambientar les històries en èpoques reals, que la gent pugui dir «jo aquell dia era a tal lloc». Així, el lector se situa. A més, les venjances que executa el Quisca tenen el seu origen en la Guerra Civil i, per tant, per edat, la seva vellesa havia de ser en els anys 90.

Hi ha la voluntat de fer notar el contrast entre el món rural i aspectes de la nostra modernitat com Barcelona 92?

Als pobles, la modernitat hi arriba més tard, i hi conflueixen els qui hi viuen amb els que hi van de cap de setmana. A vegades hi ha un contrast molt salvatge. I, de fet, és aquest l’entorn on jo m’he mogut. Podríem dir que he fet una rural noir.

Hauria estat diferent si l’hagués ambientat a la gran ciutat?

Un lloc l’has de conèixer, viure-hi... o bé inventar-t’ho tot.

Matallops és un poble concret que podem identificar? A la novel·la hi apareixen topònims com Berga i Manresa.

Recordo que, amb L’infern d’Alabastre, hi va haver lectors entestats a dir que tal personatge era tal persona de la vida real, tot i que jo els deia que no era així, que no havia volgut fer personatges que es poguessin identificar amb ningú. Jo busco un entorn real, però el lloc concret me l’invento perquè no volia que Matallops s’identifiqués amb un poble concret.

Com va anar desenvolupant la figura del Quisca?

A un personatge com ell, li pertoca una història concreta: ell aplica la venjança perquè necessita passar comptes de fets que venen de lluny. En el meu cas, la història va sortint a mesura que escric.

Uns fets que provenen dels anys de la guerra. Una altra novel·la sobre la guerra espanyola?

No, no, la guerra és el moment en què passen unes coses que tenen un ressò en el moment en què se situa la novel·la. La guerra va ser un moment molt important, que va crear moltes ferides a la societat, algunes es van poder tancar, d’altres no.