La manresana Eugènia Vilaró ha viatjat al futur. A l’any 2070, després de la Tercera Guerra Mundial i a un planeta, la Terra, que no és habitat només per humans. També a un Mart ja colonitzat. Ho ha fet en la seva última novel·la, titulada Lorda. Una dona entre robots i hominoides, que avui (19 h) presentarà a la llibreria manresana Parcir, el segell que li ha editat l’obra amb la qual s’ha estrenat en català: «Em trobo molt més còmoda, em resulta molt més senzill escriure en la meva llengua», explica. Quan el 2019 Vilaró va autopublicar Misterio en Yoshiwara, la ciudad sin noche, ambientada al segle XIX a la Colònia Pons i a Kyoto, en feia 16 de la seva primera obra, l’assaig Geisha, los secretos del mundo flotante (Editorial Shinden, 2006), fruit de quinze anys dedicats a estudiar la cultura japonesa i la vida de les geishes. Ara, però, canvia de registre. Però el Japó hi treu el cap.

Manresa és un dels escenaris principals de la novel·la que va acabar de perfilar durant el confinament. Una pregunta rosegava Vilaró quan va tornar a la ciutat que la va veure néixer: «Com serà Manresa d’aquí uns anys? Continuarà havent-hi el Passeig? Els plataners?». Hi seran? «No, els plataners segur que no», riu. Hi surt la Universitat, dins la qual es troba l’Espai Robòtic, o les runes de l’antic Pont Vell. També Barcelona o els Pirineus. I dones que ja no són mares de part natural. I minerals, «que seran la riquesa del futur», afirma.

La novel·la la protagonitza la Lorda que dona nom al títol, una enginyera especialitzada en robòtica, enamorada del seu cap, el Doctor Leobi. La desaparició d’uns amics la porta a investigar que s’amaga a l’Espai Robòtic. Una decisió «que la posarà en perill». I, amb la Lorda, apunta l’autora, un altre protagonista de l’obra: el Muriac, un robot rat-penat que viu a l’Espai Robòtic. Diu Vilaró,que ha visionat «més de 200 vídeos de la NASA» i que, abans de lliurar la novel·la a l’editor, Antoni Daura, la va repassar el seu fill, Baltasar. Buscava el criteri d’un astrofísic. I li va donar llum verda. Lectora i escriptora voraç (amb una propera obra pràcticament enllestida), Vilaró, que va ser presidenta del Cercle Artístic de Manresa a mitjan anys vuitanta, té molt clar que «l’escriptura no funciona» si no «vius» el que vols explicar. Ja sigui un conreu de blat o un viatge a Mart.