El diumenge 21 de juliol de 2019, la geògrafa Rosa Cerarols i l’artista Clara Nubiola van començar a caminar juntes. Iniciaven, des del Bosc de les Creus i direcció a Montserrat, una ruta a la recerca d’un mar que fa 36 milions d’anys inundava la zona de la Catalunya central, i que ha deixat petjada al paisatge del territori. «Aquí hi havia un mar, i l’hem de trobar», es van proposar. Arran d’aquestes caminades, ha nascut l’exposició De buscar un mar i trobar un paisatge, guardonada amb el cinquè Premi Biennal TAVCC|elCasino. La mostra es va inaugurar ahir a les 5 de la tarda a l’Espai 7 de Manresa davant d’una quarantena de persones, que van poder endinsar-se i recórrer figuradament set itineraris a través de la visió particular de les dues protagonistes.

Durant les seves caminades, que van començar abans de la pandèmia i van acabar fa tan sols uns dies, el 6 de setembre de 2021, Cerarols i Nubiola van anar apuntant al seu diari de ruta troballes, experiències, vegetació, fòssils, anècdotes, personatges, converses. Van passar per Cardona, Súria, els aiguamolls de la Bòbila de Santpedor, Manresa, el Parc de l’Agulla, Sallent, Sant Fruitós, Navarcles, Moià, les coves del Toll, Marganell, Montserrat, les coves de Salnitre, Monistrol, Sant Vicenç de Castellet i també el Museu de Geologia, on les artistes buscaven aprofundir en els coneixements d’aquest mar perdut. I tot plegat ho han plasmat en una mostra única, personal i suggerent, que han estat pintant a les parets de l’Espai 7 durant quatre dies, en jornades de 12 hores, a partir de tot el material en brut que havien recopilat a les expedicions. A banda de tot allò que es pot trobar a les parets, l’exposició també compta amb diverses fites blanques, que simbolitzen les vuit geolocalitzacions dels seus itineraris, i dues escultures que contraposen dos elements molt explicatius de la panoràmica del pla de Bages –Montserrat, d’una banda, el runam salí, de l’altra– obra de l’artista Nuno Carvalho.

Un projecte honest

«Més enllà de la intersecció amb l’art contemporani, aquest és un projecte molt honest», va destacar la geògrafa Rosa Cerarols durant la inauguració de la mostra. «Es tracta d’elements que nosaltres hem anat explicant, de forma subjectiva, a partir d’una realitat objectiva de la Catalunya Central. La mostra és com un mapa expandit».

Clara Nubiola, per la seva banda, va explicar que per a ella el més interessant havia estat l’experiència d’hibridar coneixements i «posar una geògrafa dins d’un context més artístic». «Durant dos anys, hem caminat plegades, però les mirades anaven enfocades cap a paisatges totalment diferents», va assenyalar. «Volíem posar en valor la idea de diari de ruta, de la narració personal, i també hem volgut reivindicar la pluralitat de paisatges. D’alguna manera, hem intentat no controlar-nos». Per tancar la vetllada, i també per tancar el cercle, per la megafonia de la sala es va poder sentir el mar, amb el brogit de les onades, per fer encara més immersiva l’experiència del públic.