Dos plats forts del cinema espanyol presentat al festival de San Sebastià durant les darreres hores. Del primer del qual cal parlar és el nou film de Fernando León de Aranoa, un realitzador a qui el certamen basc li va canviar la vida. L’any 1998 va competir per primera vegada a la Concha de plata amb Barrio i es va endur el premi al millor director, i quatre anys després va fer diana amb el gran premi per a Los lunes al sol. El conegut actor d’aquest darrer film, l’oscaritzat Javier Bardem, protagonitza el seu tercer film en competició, El buen patrón, on fa un paper gairebé oposat al treballador aturat que tantes alegries li va proporcionar llavors. En aquesta ocasió, l’actor de No es país para viejos interpreta al propietari de Básculas Blanco, el pròsper negoci que espera la visita d’un jurat que determinarà un premi a l’excel·lència de l’empresa. Durant aquest període, tota mena d’imprevistos assaltaran la paciència de Blanco i dels seus treballadors, posant al límit els seus suposats valors morals. Un excel·lent grup de secundaris, encapçalats pel sempre superlatiu Manolo Solo, cobreixen les espatlles d’un Bardem que s’ha posat a l’alçada del to sarcàstic i paròdic que busca el film. El buen patrón potser és lluny de la brillantor de les primeres propostes de León de Aranoa, però el seu missatge és prou oportú i incisiu com perquè trobi el seu espai entre les preferències dels espectadors.
Fora de competició, i potser aquest detall també expliqui moltes coses, s’ha presentat La hija, de Manuel Martín Cuenca, després de competir amb Malas temporadas i Caníbal, premi del jurat a la millor fotografia. La seva nova proposta és un thriller sobre una parella que no pot tenir fills i que decideix segrestar a una noia embarassada. Martín Cuenca ofereix una narració molt sostractiva fins a deixar el públic una mica desconcertat durant la primera meitat del film, però accelera amb claredat durant el segon tram, on destaquen els superlatius Javier Gutiérrez i Patricia López Arnaiz.
