La pel·lícula Las leyes de la frontera, de Daniel Monzón, que avui clausurarà el festival de Sant Sebastià i que arribarà a les sales de cinema el 8 d’octubre, tindrà una sessió especial a Manresa, on es va fer gran part del rodatge la tarador passada. La idea amb què treballa la Manresa Film Office –l’oficina encarregada de coordinar els rodatges a la ciutat– és que la projecció es faci entre el 8 i el 10 d’octubre, el mateix cap de setmana de l’estrena, a Multicinemes Bages Centre i amb la presència de l’equip del film.
Basada en la novel·la de Javier Cercas, Las leyes de la frontera va irrompre al Bages els dies 6 i 7 d’octubre del 2020 amb unes escenes de persecucions de cotxes gravades amb especialistes en un tram de la carretera de Can Maçana, en el terme municipal de Sant Salvador de Guardiola. Abans, ja havia rodat a l’interior de l’antiga fàbrica de l’Anònima, reconvertida en tres platós: una comissaria; una sala recreativa i uns lavabos.
A l’octubre va arribar el gros dels exteriors i el rodatge es va traslladar a diferents indrets de Manresa, a l’entorn de la carretera Cardona i als habitatges de l’Avecrem i a la plaça de l’Hospital, que van reconvertir, amb sorra, en la plaça de la Font. Al carrer de Sant Andreu, el local que havia estat seu de Càritas i de l’Egiba es convertia en el bar La Font, centre neuràlgic d’un rodatge que va fer recular els carrers i places de la ciutat quaranta anys. La intenció? Oferir un retrat de la Girona ‘quinqui’ de la Transició. L’equip, format per més d’un centenar de persones, va acabar el rodatge el 4 de novembre a Manresa, al carrer Fontanet i a la plaça d’en Creus, després de deu setmanes on també van gravar a Girona, Montblanc i la costa del Garraf.
El film, d’Ikiru Films, amb el productor gironí Edmon Roch i guió de Jorge Guerricaechevarría, transcorre durant l’estiu del 1978 i ens presenta Nacho Cañas (Marcos Ruiz), un noi introvertit de 17 anys de Girona a qui la vida canvia completament quan coneix dos joves delinqüents, el Zarco (Chechu Salgado) i la Tere (Begoña Vargas). Com a membre de la banda del Zarco, participa en diversos robatoris. Durant aquell estiu, el Nacho coneix l’amor i la línia que hi ha entre el bé i el mal.
Monzón, director de títols com El corazón del guerrero (2000) i Celda 211 (2010) que va obtenir 8 premis Goya, inclosos els de millor pel·lícula i millor direcció, qualificava d’«enorme privilegi i la cirereta d’una llarga història d’amor amb un certamen mític» el fet que Las leyes de la frontera clausurés el festival d’enguany de Sant Sebastià.
Un rodatge que va ser un «repte» per la pandèmia
Com explicava a aquest diari el productor Edmon Roch, el rodatge de Las leyes de la frontera va ser «un autèntic repte». Pel coronavirus. La filmació, prevista inicialment per al juny del 2020, es va retardar fins al setembre per la pandèmia. Compensava, explica Roch i el director d’art, Balter Gallart, uns veïns comprensius i una ciutat que havia estat l’escenari ideal. I és que escenaris com el Barri Històric menys rehabilitat –degradat en molts racons– cotitza a l’alça a la pantalla si es vol traslladar l’esperit urbà de fa quaranta anys. Las leyes de la frontera és la tercera novel·la de Cercas que es trasllada al cinema.
