Ja no et sentiré més cridar-me: ei, xaval! Però et recordaré fumant amb pipa. Et recordaré en aquelles reunions fetes a l’altell del Lloro abans que sortís el primer número de Regió7. Et recordaré absort fins a l’absència teclejant la màquina d’escriure sobre aquelles quartetes que s’havien de convertir en articles i reportatges que no deixaven indiferent. Et recordaré alegre, capficat i també enfadat, però fins i tot quan feies el morrut i el sorrut, era sense estridències. Et recordaré perfeccionista, fos quina fos la feina que t’havien encomanat. Et recordaré apassionat de la natura, en l’alegria i en la tristesa. Et recordaré maleir la informàtica que ens va envair sense marxa enrere i que no deixa espai a l’error humà, sempre tan exacta, sempre tan asèptica. Uns i zeros. Et recordaré atabalat amb coses com el pes d’una imatge, la compressió, la distància focal canviant de l’objectiu zoom, la sensibilitat, el píxel, les targetes de memòria; nosaltres que veníem de la pel·lícula en negatiu o de la diapositiva, del gra de plata, de l’òptica fixa i del revelat del paper en blanc i negre. Junts vam entrar en el nou món de la tecnologia fotogràfica, però veníem de l’ofici i això sí que no ha canviat; no hi ha Photoshop que pugui amb l’ofici. Et recordaré delicat en el tracte quan ens tocava resseguir escoles arreu de les comarques per al suplement que el diari els dedicava cada setmana; tu el text, jo les fotos. Et recordaré sigil·lós per no espantar el picot negre a la riba del llac de Graugés o la polla d’aigua a la del Cardener i les lliçons sobre la ciència que estudia els ocells mentre el cotxe devorava quilòmetres; dir que n’eres un apassionat és dir molt poc. Et recordaré també, apassionat de la família i dels teus amics; ells ja ho saben, però, avui, ho vull recordar. Jo, Salvador Redó i Martí, et recordo a tu Jordi Comellas i Novell i ploro la teva absència.
