El tanatori de Balsareny va viure ahir un emotiu acte d’homenatge a Jordi Comellas, primer director de Regió7, que va morir dimarts en no poder superar un càncer detectat fa pocs mesos. L’espai Mémora va quedar petit per acollir la família i els amics del periodista balsarenyenc, entre els quals molts companys de professió, en un acte ple d’emotivitat i records, senzill, però sincer, com a ell li ha agradat passar per la vida. Les notes del tema Tears in heaven, d’Eric Clapton, van obrir un acte al qual van assistir un centenar de persones. Les llàgrimes al cel del popular tema d’Eric Clapton ahir van acompanyar el periodista en el cel del seu poble natal, Balsareny.

Comellas va tenir una vida molt marcada pels anys de professió periodística i per la seva vinculació des dels inicis amb aquest diari. De la feina, durant molts anys, en va fer un projecte de vida, que es va iniciar durant el darrers anys de la dictadura i que va viure plenament en els anys de la transició a l’Estat espanyol, just quan se li va presentar l’oportunitat de participar en el projecte del que aleshores era un futur diari, Regió7.

Durant la cerimònia, Jacint Orriols, balsarenyenc, amic de Comellas, va fer un repàs de la part més local de la seva biografia. De la infantesa a Balsareny, amb els pares, a l’escola de les monges dominiques i l’escola parroquial, dels escoltes i el grup excursionista. De jove, Comellas es va traslladar a Barcelona i va fer els seus inicis en el món del periodisme en una de les capçaleres de l’època, El Correo Catalán.

Orriols recordava que ja en els anys de joventut Comellas destacava per les inquietuds culturals, que de més gran el van anar portant cap al món del periodisme. Un model de periodisme compromès, que el va iniciar en la corresponsalia de l’esmentat El Correo Catalán, i que més endavant el portaria iniciar «l’aventura» de Regió7.

Gonçal Mazcuñán, que va estar amb ell des de la creació de la capçalera i que el va succeir a la direcció del diari Regió7, i Joan Montraveta, que va ser gerent del rotatiu i també va compartir els inicis amb Comellas, van recordat la seva figura, el seu paper com a professional, però, sobretot, que es tractava d’«una bona persona». Mazcuñán va fer èmfasi en l’esperit de revolta que hi havia en aquell jove periodista. «El Jordi [Comellas] era un bon periodista, però, sobretot, una bona persona», afirmava amb emoció Mazcuñán, sorprès, encara, com la majoria d’assistents, per la mort després d’una ràpida evolució de la malaltia.

Montraveta va traslladar els seus records als inicis de Regió7, a les reunions prèvies que havien fet a Balsareny, als seus primers passos (Comellas, a El Correo Catalán i Montraveta, al Diari de Barcelona, el Brusi), a aquell viatge que van fer al sud de França amb «un quatre llaunes [Renault R4] preparant la sortida del diari i a l’expertesa que tenia Jordi Comellas a l’hora de veure la informació de la comarca, del Bages, el Berguedà i el Solsonès, zones que coneixia ja de ben jove.

Les emotives paraules de les persones que van començar el camí plegats de Regió7 van anar precedides i seguides de la lectura dels articles que en l’edició d’ahir, dimecres, van acompanyar la informació de la seva defunció.

Comellas va tenir una professió que el va marcar profundament, que li va donar una notorietat pública, però també una afició per la fotografia de natura, de diferents animals i, especialment, d’ocells. També els bons amics que va deixar de les seves sortides i excursions de natura van fer cap al tanatori de Balsareny. Encara ahir, aquest diari publicava una de les últimes fotos que el dia abans de la seva mort Comellas havia fet enviar al diari. I avui, publiquem les que hi havia previstes per als propers dies per completar el ric testimoni gràfic que ha deixat a través de la secció «Clic viu» d’aquest diari.

Si l’acte va iniciar-se amb les llàgrimes de tema d’Eric Clapton, el Viatge a Ítaca, de Lluís Llach, va marcar la part final de l’acte de record. La seva partença marca el final d’uns somnis tocant sempre de peus a terra. La presència de moltes professionals que van fer part del camí periodístic amb ell és el testimoni del llegat que deixa, del record d’aquella persona alegre que va ser un dels puntals en l’inici d’aquest diari.