Cineclub ens oferirà avui el darrer llargmetratge de Pedro Costa, Vitalina Varela. Aquest realitzador portuguès ha esdevingut en les dues últimes dècades el vaixell almirall del cinema d’autor més trencador, innovador i insubornable. En una antologia del millor cinema rodat en el segle XXI, hi hauríem d’incloure tot un seguit d’aportacions essencials del geni lisboeta: En la habitación de Vanda, Juventud en marcha, Ne change rien i, indiscutiblement, la seva obra mestra, Vitalina Varela.
Aquesta pel·lícula neix del pla més impressionant del film anterior de Costa, Caballo dinero (2016), quan una immigrant capverdiana (Vitalina Varela) declama un monòleg. El creador lusità recrea en el seu nou projecte les tràgiques experiències patides per una dona que arriba a Lisboa, després d’abandonar la seva Àfrica natal, però que no es podrà retrobar amb el seu marit perquè ha mort recentment. L’autor de Casa de Lava ha teixit un compendi superb del seu inconfusible univers artístic. El barri marginal de Fontainhas, a la perifèria de Lisboa, i els immigrants capverdians (l’escenari i els personatges dels seus títols més emblemàtics) tornen a ser primordials, però Pedro Costa no opta novament per un naturalisme descarnat i la seva recerca d’una autenticitat extremadament coherent és compatible amb una estilització visual que converteix cada pla en una composició d’una bellesa plàstica tan evocadora i pictòrica com depurada.
Vitalina Varela s’interpreta a ella mateixa i el guió es nodreix de les seves vivències, però, no obstant això, estem molt lluny d’un documental: la brillant i radical creativitat de Pedro Costa transforma la confessió esquinçadora de la seva protagonista en una experiència poètica i espectral d’alta volada en què el dolor, la melangia i el desarrelament són plasmats amb una profunditat estremidora.
