La companyia Fun Dan Mondays va estrenar Tarab a la Fàbrica Vella de Sallent el 26 de gener del 2020. Van demostrar que es pot arribar a l’èxtasi a través de la música, amb un explosiu espectacle multidisciplinar que gira al voltant d’una estructura de bidons.

Però poc després va arribar el coronavirus i van patir durant el confinament. Són un grup d’una vintena d’integrants i, a banda de la manca de bolos, tampoc no podien aplegar-se per assajar... Aferrant-se a les seves metàfores marineres, el capità d’aquest vaixell autogestionat, el percussionista Dan Arisa (Manresa, 1982) va preguntar a la tripulació «d’on treien el rom, per no naufragar del tot. Per a uns el rom pot ser la motivació, per a d’altres l’escenari... I aquestes converses telemàtiques ens van ajudar a mantenir viva la flama».

L’energia interna de la companyia va anar posant-se a lloc i ara, quan ja tot es va encarrilant de mica en mica, els arriba el premi: «dos bolos estel·lars per a nosaltres». El de demà (20 h) a la Sala Gran del teatre Kursaal de Manresa i el del diumenge 24 d’octubre (19.30 h) a la Sala Barts. «Fa temps que volíem entrar a Barcelona, i fer-ho a la Sala Barts és fer-ho per la porta gran», remarca Arisa.

La música, 100% original i interpretada en directe (s’ha enregistrat i aviat se’n farà la presentació), és el fil conductor de Tarab, on la percussió es combina amb sons electrònics i de vent, equilibris acrobàtics, claqué, veus cantades, percussió corporal i dansa. «Nosaltres tenim una espina dorsal, però anem modelant-la segons com s’estableix la connexió entre els artistes i el públic», exposa Arisa. Per exemple, en aquestes actuacions no es podrà fer el número de circ, però en l’espectacle s’hi manté la música de Circus, «perquè és potent i hem creat una escena nova».

A hores d’ara, Tarab consta de 19 escenes, «algunes són curtetes. I n’hi ha una que parteix del silenci, perquè defenso la frase que ‘a partir del silenci, neix la música’. I una altra que és la dansa del silenci».

En una companyia tant gran, i amb altres espectacles en marxa (el concert de jazz-fusió Fun Dan Monfanys Music, 7de gongs, Electropercu), hi ha hagut fitxatges: les trombonistes Maria Cofan, de Balkan Paradise Orchestra, i Júlia Soler; i el baixista surienc Josep Junyent. Ara tenen quatre dones trombonistes, «i no es veu gaire una secció de vent feta només de trombons. Vaig tenir la idea d’un grup de salsa molt famós, Los Van Van. És el meu instrument de vent preferit, perquè empasta molt bé amb la percussió i la part elèctrica. I tenint la Maria Cofan, de les millors de Catalunya, agafa una tessitura cap a la trompeta i, depèn de quin tema, sona com un vaixell dins del mar».