Cineclub projecta aquest diumenge El agente topo, que s’estrenà el 2020 en el festival de Sundance i fou nominada a l’Oscar al millor llargmetratge documental. El seu atípic i entranyable antiheroi és Sergio Chumy, un jubilat xilè de vuitanta-tres anys, que és reclutat després de superar un càsting molt especial per un detectiu privat, Rómulo, per a infiltrar-se en una residència geriàtrica. La seva missió serà aclarir si són certes o no les sospites de maltractament patit per una de les internes que ha denunciat la seva filla.

Som davant realment d’un documental? Cada vegada és més difícil (i menys significatiu) diferenciar en el cinema del segle XXI entre ficció i documental. Els personatges (actors no professionals que s’interpreten a ells mateixos) i els escenaris són verídics, però, evidentment, la directora i guionista, Maite Alberdi, introdueix i desenrotlla una trama de ficció. El agente topo s’erigeix en la seva primera meitat com un thriller d’espies tan jocós com singular. El toc autoparòdic i desmitificador plana contínuament sobre una intriga amb uns protagonistes i uns espais certament insòlits.

Però la realitzadora xilena no només vol bastir una barreja simpàtica d’humor i suspens, a un pas de la caricatura, i el seu relat, sarcàstic i tendre alhora, es decanta gradualment cap a una mirada solidària i compassiva envers la vellesa. El film ens apropa a uns éssers solitaris i desvalguts amb una complicitat perspicaç i càlida, desproveïda de qualsevol inclinació lacrimògena, que converteix finalment la proposta d’Alberdi en un testimoni emocional i social, tan desimbolt com convincent, que, a diferència del que passa sovint, ens acaba donant molt més del que promet. Una petita perla en què esdevenen visibles els ancians, els oblidats per una societat implacable que els arracona amb massa freqüència.